Els efectes negatius de l’estatut

(article d'opinió publicat al diari digital www.capgros.com)

La gent de l’esport català estem acostumats a que ens tractin de forma peculiar quan travessem les nostre “fronteres” territorials.
Fins ara estàvem acostumats a rebre insults per la nostra condició de catalans. Com si maltractéssim a la resta d’espanyols, o com si no els hi agradés que siguem espanyols com ells... Però alguna cosa ha canviat, “gràcies” al nou estatut que demana el Parlament de Catalunya i la ciutadania catalana.
Fins ara la nostra condició de catalans (i segons la resta d’espanyols també barcelonistes –malgrat s’equivoquin en el meu i en molts més casos-) venia sempre acompanyada d’un insult... sempre desagradable, com ho són tots els insults.
Però de sobte, com deia, la cosa ha canviat. I de manera trista... més per ells que per nosaltres. I és que ara en tenen prou en creure que ens insulten dient-nos simplement “Catalanes!”.
He tingut la desgràcia de sentir-ho, fa dues setmanes, a Astúries, la terra de les reconquestes, els prínceps i princeses i dels “alonsitos” - ja els hi comunico que no ens sóc gens seguidor, ni de l’Alonso ni de la família reial, i menys encara de les reconquestes... tot això em sona massa antic-. Per aquests motius ja no m’estranya escoltar-ho a Astúries.
Més sorprenent ho trobo escoltar-ho a Eivissa. Si senyors, els companys del programa Carnet Esportiu, desplaçats a aquesta illa de les balears, ho van haver de sentir de persones que, no només en la intimitat, parlen el català. Clar és, que el seu honorable president autonòmic, el senyor Matas, no se’n va estar l’altre dia de recordar durant el debat d’autonomies de la gran història del regne de Mallorca... sense comentaris....
Esperem que aquest clima anticatalà, que segons el Partit Popular no existeix, acabi desapareixent, i que tothom entengui que el nou estatut de Catalunya, no és simplement un pas endavant per Catalunya, sinó que ho és per arreu de l’estat i també per la resta de comunitats autònomes.I espero, encara més, que aquest cap de setmana quan em desplaci a Madrid per seguir el primer equip d’hoquei patins del Club Hoquei GrupClima Mataró, no se’m tirin a sobre per la meva condició de català. Malgrat tot, estaré content que em recordin a Madrid, que no sóc igual a ells, almenys en alguna cosa.