En el meu món hi cap de tot, des de reflexions atontades basades en els meus sentiments, fins a experiències pròpies. Algú diu que explicar coses personals és una tonteria. Potser sí, però quan poden aportar coses a terceres persones, crec que pot ser interessant. Llegiu amb comoditat i no us enfadeu amb els meus pensaments... segur que no tinc raó! Aquest és el meu món...

17.11.05

Camins


Hi ha camins que es separen i que després es tornen a trobar. Hi ha camins que es creuen per després tornar-se a allunyar. Hi ha camins també, que no es creuaran mai.
Hi ha camins que pugen i que són difícils de pujar. N’hi ha que són de baixada, però en els que et pots fer mal. Hi ha camins, en canvi, on t’agrada passejar. Que tenen un bon paisatge i on t’hi sents còmode. També hi ha camins que fas cada dia, i que acaben esdevenint massa repetitius.
N’hi ha que diuen que la vida són un seguit de camins. Que en cada moment et trobes amb una bifurcació. Hi ha la dreta i l’esquerra. Sempre trio l’esquerre. A vegades, però, et fan triar, i és aleshores quan el fet de no triar et fa sentir malament. Mai acceptem les ordres que ens venen donades. Som reaccionaris de naixement. Bé no tots. Sempre n’hi ha d’acomodats que estan d’acord amb el que els hi diuen. Jo em considero, en aquest i en altres aspectes, reaccionari. I en el seu moment no vaig acceptar un canvi de camí.
Una gran amiga meva, que en el seu dia em va prendre un tros de cor (i que segurament sempre en tindrà una part d’ell), em deia - i em segueix dient - que l’única manera de retrobar-nos és seguir el camí.Veure’m si aquest camí ens porta al mateix lloc, o qui sap, potser ens acaba separant. Sé segur que els nostres camins mai seran paral·lels, i que malgrat passar per alts i baixos, aquests camins seguiran entrecreuant-se. En el cas que arribi un dia que aquests no es retrobin, sé que amb un simple xiulet el camí tornarà a creuar-se amb el seu. Per fer un cafè, per fer un dinar o per veure un dia com surt el sol... Perquè cada dia surt el sol!

6 Comments:

Anonymous Anònim said...

José! Acabo de veure el teu bloc. Bons escrits. Camins en paral.lel... Ara sé on trobar-te. Sort!

Francesc Santiago

12:34 p. m.

 
Blogger Josep Maria said...

Óstia Francesc!
Quan de temps quico! On et puc trobar jo a tu? je,je,je Avia'm si algun dia ens veiem! Seguiré caminant per trobar-te!
Merci de nou!

3:06 p. m.

 
Anonymous Anònim said...

Spa! Molt bé! M'agrada el teu estil, segueix així. Vaig a obrir-me el meu blog jo ;). Fins demà!!


Félix Larrea o Pol :P

4:46 p. m.

 
Blogger Angel said...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

10:12 a. m.

 
Blogger Angel said...

Pepoteeeee.....
Ai, camins amunt camins avall, crec que me perdut...Molt filosofic tu, si senyor de tant en tant es bo.
Be parlant de camins, si sempre tries a l'esquerra vigila no acabis sempre on has començat, a vegades es bo triar altres camins,sino mira'm a mi, cullons caminant caminant a frança he acabat....
Res que el meu cami potser es el mes complicat, pero que si tens ganes de caminar segur que tambe em trobaras, perque en el fons ja ho diuen, TODOS LOS CAMINOS LLEBAN A ROMA....
En fi Spa... segueix escribint que em molen els teus escrits...

10:15 a. m.

 
Anonymous Anònim said...

Qué és la vida sinó un camí... un camí que no sabem si serà llarg o curt... no sabem si trobarà molts o pocs entrebancs... no sabem si continuament ens posarà davant haver de triar entre 2 o 3 opcions...
Però, el què sí sabem és que és un camí i que, de ben segur, val la pena fer-lo.
Aquest camí ens ofereix moltes oportunitats... per riure i per plorar, per estar trist i feliç... cal viure intensament cada moment perquè no sabem si el camí ens tornarà a oferir tot això... I millor no mirar massa enrere, cal anar endavant, i si girem el cap que sigui per aprendre del què hem viscut... no valen lamentacions ni arrepentiments...
Estic segura, Jose, que el teu camí serà cada vegada més interessant... no miris massa enrere, aprèn de les experiències, sigues valent i somriu quan tinguis oportunitat...
Segur que així, amb aquest esperit, ens retrobarem caminant... i mirant endavant...

Alícia

1:34 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones