Camins

Hi ha camins que es separen i que després es tornen a trobar. Hi ha camins que es creuen per després tornar-se a allunyar. Hi ha camins també, que no es creuaran mai.
Hi ha camins que pugen i que són difícils de pujar. N’hi ha que són de baixada, però en els que et pots fer mal. Hi ha camins, en canvi, on t’agrada passejar. Que tenen un bon paisatge i on t’hi sents còmode. També hi ha camins que fas cada dia, i que acaben esdevenint massa repetitius.
N’hi ha que diuen que la vida són un seguit de camins. Que en cada moment et trobes amb una bifurcació. Hi ha la dreta i l’esquerra. Sempre trio l’esquerre. A vegades, però, et fan triar, i és aleshores quan el fet de no triar et fa sentir malament. Mai acceptem les ordres que ens venen donades. Som reaccionaris de naixement. Bé no tots. Sempre n’hi ha d’acomodats que estan d’acord amb el que els hi diuen. Jo em considero, en aquest i en altres aspectes, reaccionari. I en el seu moment no vaig acceptar un canvi de camí.
Una gran amiga meva, que en el seu dia em va prendre un tros de cor (i que segurament sempre en tindrà una part d’ell), em deia - i em segueix dient - que l’única manera de retrobar-nos és seguir el camí.Veure’m si aquest camí ens porta al mateix lloc, o qui sap, potser ens acaba separant. Sé segur que els nostres camins mai seran paral·lels, i que malgrat passar per alts i baixos, aquests camins seguiran entrecreuant-se. En el cas que arribi un dia que aquests no es retrobin, sé que amb un simple xiulet el camí tornarà a creuar-se amb el seu. Per fer un cafè, per fer un dinar o per veure un dia com surt el sol... Perquè cada dia surt el sol!