Ha arribat l'hora....

Passen els minuts... i acaba una part de la teva vida. Però tens sort, perquè aquesta segueix. En un nou lloc, amb un idioma diferent, amb un estil de vida contrari al que portes aquí, a un indret d’on coneixes ben poca cosa, però amb la sort de marxar acompanyat de gent amb la que has passat grans estones.
Segueixen passant els minuts, i veus que això s’acaba. Que la rutina que t’ha acompanyat durant els darrers anys hauria de quedar guardada en el calaix del passat. Sé que això no passarà. Que marxo mantenint un estret lligam amb aquesta ciutat, un lligam que segur que pesarà a l’hora de tornar.
Sí, ha arribat l’hora de dir adéu a la meva ciutat. A dir un arreveure. Malgrat aquesta marxa no arribi en el millor moment.
Marxo d’una casa on em van acollir amb els braços oberts i que m’ho ha donat tot a nivell professional. Marxo sabent que part de mi seguirà pendent del que passi, i preocupat per la situació que s’hi viu.
Marxava per desconnectar... però crec que serà tant difícil...
Durant aquesta estona han seguit passant els minuts... i ja en queden menys per marxar. Han estat dies de comiats amb el cost econòmic que això comporta. Dies d’acomiadar-te de la gent, malgrat saber que dintre de quatre mesos tornaràs a “podolar” per aquí.
Gràcies a tots, i fins aviat!...

Good night and good luck!