Un món de prejudicis...

Algú ha sentit mai parlar de l’amic “prejudicis”? És molt conegut. Tothom el coneix, però, ves per on, al final acaba sent tot al contrari del que la gent s’imagina. Heu tingut algun cop la oportunitat de tenir prejudicis sobre una persona? No negaré que jo n’he tingut molts, i tampoc negaré que molta gent m’ha fet callar la boca. Algun cop us han prejutjat? A mi molts cops.
Però... quan tenim prejudicis? Quan no coneixem una persona, oi? Quan no sabem com actua, no sabem com respon, no sabem com treballa... Però si coneixes la persona, si coneixes com respon i si coneixes com treballa, no creieu que és complicat tenir prejudicis?
Avui s’han intentat excusar amb una frase d’aquella “arximundialment” coneguda. “Hi ha hagut falta de comunicació”. “Falta de comunicació? Més aviat prejudicis”. I és trist que existeixin encara... Per sort, i me’n alegro moltíssim, no tothom té prejudicis. No tothom les gasta igual. No tothom utilitza terceres persones per criticar a les altres. Allà ell qui m’hagi prejutjat. Ell sabrà el perquè i sabrà les raons. Però anirà molt equivocat. No calen excuses. Em sobraran, i molt!