En el meu món hi cap de tot, des de reflexions atontades basades en els meus sentiments, fins a experiències pròpies. Algú diu que explicar coses personals és una tonteria. Potser sí, però quan poden aportar coses a terceres persones, crec que pot ser interessant. Llegiu amb comoditat i no us enfadeu amb els meus pensaments... segur que no tinc raó! Aquest és el meu món...

19.5.06

Un món de prejudicis...

Algú ha sentit mai parlar de l’amic “prejudicis”? És molt conegut. Tothom el coneix, però, ves per on, al final acaba sent tot al contrari del que la gent s’imagina. Heu tingut algun cop la oportunitat de tenir prejudicis sobre una persona? No negaré que jo n’he tingut molts, i tampoc negaré que molta gent m’ha fet callar la boca. Algun cop us han prejutjat? A mi molts cops.
Però... quan tenim prejudicis? Quan no coneixem una persona, oi? Quan no sabem com actua, no sabem com respon, no sabem com treballa... Però si coneixes la persona, si coneixes com respon i si coneixes com treballa, no creieu que és complicat tenir prejudicis?
Avui s’han intentat excusar amb una frase d’aquella “arximundialment” coneguda. “Hi ha hagut falta de comunicació”. “Falta de comunicació? Més aviat prejudicis”. I és trist que existeixin encara... Per sort, i me’n alegro moltíssim, no tothom té prejudicis. No tothom les gasta igual. No tothom utilitza terceres persones per criticar a les altres. Allà ell qui m’hagi prejutjat. Ell sabrà el perquè i sabrà les raons. Però anirà molt equivocat. No calen excuses. Em sobraran, i molt!

1 Comments:

Blogger yo said...

És curios veure els teus dos últims posts.
Jo, com bon acuari, acostumo a tenir pocs prejudicis i encara menys criticar els alients.
És una llàstima.

Pedres, persones
pedres, persones
pedres, persones...

4:55 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones