De Miró, Dalí, l'homosexualitat i el DNI...

Perplexitat. Així és com quedo en assistir a una classe que es repeteix cada setmana. Sense tenir res a veure, sempre acabem parlant de coses totalment alienes a l’assignatura. Per respecte al professor el mantindré a l’anonimat.
Avui, primer, hem derivat a una conversa d’art. Primer ens ha dit que una pintura de Miró amb una ratlla horitzontal era una merda. No li respecto la opinió. Tampoc ho fan alguns companys de classe. Ens intenta vendre la història que aquella pintura és una merda. Intentem reflexionar, sense poder convèncer al professor, que tot pintor té una trajectòria, i que Miró abans d’arribar a la línia horitzontal en qüestió havia acumulat un seguit d’experiències que l’havien portat a pintar la línia en qüestió. En la seva argumentació, en canvi, m’ha defensat Kandinsky. No sé... potser sóc jo que no hi entenc, però Kandinsky feia línies rectes i Miró no... (salvant les distàncies...) però les seves obres destaquen pels colors. Dins d’aquesta discussió, ha arribat a certificar que una pintura de Dalí no val res... Jo fins aquí ja no arribo, però entenc que una pintura de Dalí, per molt fàcil de plagiar que sigui, deu costar els seus diners. Tant o més que una de Miró...
La conversa ha anat derivant a un altre punt polèmic. La homosexualitat. Encara estic esbrinant de quin partit és aquest professor, però crec que sinó és del PP, potser fins i tot, és més radical. Ell defensa que els homosexuals no poden adoptar nens. Bé, sí que poden, si ho fan individualment, però mai en parella... Això, evidentment, ha revolucionat el galliner (la nostra classes és més un galliner que una classe normal i corrent). No tolero aquestes discriminacions per una condició sexual. Jo sóc de la opinió que tanta feina poden fer un pare i una mare, com dos pares o dos mares. No entenc que la gent no ho accepti, i encara entenc menys que tant sols acceptin que l’adopti un, però que aleshores pugui conviure amb la parella d’homosexuals. Dos dits de front... Segons el professor trenquem amb molts anys d’història i fins i tot amb la paraula “matrimoni” que inclou el nom de mare en llatí (mater)... Serà que milers de nens han estat malcriats per una parella formada per pares i mares...
La conversa ha degenerat fins al punt que ha assegurat que en el DNI dels espanyols hi figura la condició sexual. O més ben dit, les nostres orientacions sexuals... O sigui que, si normalment en el DNI als homes ens posa: V-M i al de les dones H-F, doncs els homosexuals tindran una varietat... (si,si... podeu estar flipant, perquè jo ja ho estic fent). La seva teoria es basava en una teòrica llei del 2003 en la que els gays tenien el dret de posar-se V (Varon) – F (Femenino) i les lesbianes el dret a posar-se H (Hembra) – M (Masculina)... quin despropòsit. Evidentment no m’he pogut callar i li he explicat que situaven les dues inicials perquè no hi hagin confusions... Al final, i després que tota la classe defensés la meva teoria, i critiques la seva, ha acceptat la meva com a vàlida, però explicant que el govern socialista està pensant en implantar el que ens havia explicat. No sé si això serà veritat, o no... però si ho és, crec que és un error. Ningú n’ha de fer res de les nostres orientacions sexuals. Prou discriminacions hi ha com per establir una tonteria d’aquestes...

Ui... m’hagués agradat escriure sobre això amb més tranquil·litat, però un cop més m’ha entrat la vena i m’ha sortit tot de cop... com una vomitada que no pots evitar... potser algun dia amb més calma i més paciència...