De cap de setmana...

Intens i extens cap de setmana. El periodisme de proximitat, o sigui el periodisme local, estava de festa. Divendres hi va haver els premis de la comunicació, organitzats per la Diputació de Barcelona. Es podrien treure vàries conclusions. Seré curt i concís. Bon lloc, mala gala, bon menjar, mala distribució, bon vi i mal dia (per la pluja). A nivell de premis? El programa Carnet Esportiu no va ser ni finalista. De fet va arribar a ser finalista un programa sense ser-ho... i això és complicat,eh! Sense gaires comentaris més pel que fa a divendres.
Precisament, i malgrat em vaig fer un xic pesat (ho sento) dissabte vaig deixar anar el meu discurs sobre la dignificació dle periodisme local. Els hi costa creure's que no busques ni aspires a treballar en cap mitja gran! Intentarem demostrar-ho!Però la conversa va estar bé. Sempre és bo preguntar i fer una mica el xeferder. Sense voler te'n adones de coses que potser haguessis tardat dies en saber.Gràcies per l'estona de conversa. El pròxim dia parles tu!je,je. Lo important és preguntar (m'ho va dir la meva germana) i fer-se el pesat...
Dissabte. Aniversari de la meva germana. La Coral. 28 anys. És més gran. De fet ja està casada, i ara els meus pares esperen convertir-se en avis, i jo en tiet!En un post, l'Àngel deia, que agreïa que els seus pares haguessin pensat en tenir més d'un fill. El mateix dic. Amb un germà et pegues, t'insultes, t'envies a la merda TANTS COPS. Però sempre serà una de les persones que reaccionaran abans. Seguitn parlant de l'Àngel, de la meva germana, dels meus pares, doncs aqui va un tros de text de Jorge Bucay extret del llibre explica'm. Si,si. És el mateix llibre que et llegeixes Àngel! Boníssim. Quantes veritats en tantes poques pàgines.

"...Però també vaig descobrir, per sort, que existeixen els companys de viatge: companys per a una estoneta, companys per a una temporadeta més o menys llarga. I després també existeixen els amics, els amors, els germans: companys de tota la vida.

-¿Saps, Gordo? Em recorda allò que vaig llegir una vegada sobre la parella: No caminis davant meu perquè no podria seguir-te. No caminis al meu darrera perquè podria perdre't. No caminis sobre meu, perquè podria sentir que em peses. Camina al meu costat, perquè som iguals..."

Us recomano el llibre. No tant sols aquest. Crec que Jorge Bucay, malgrat només hagi llegit un títol (o millor dit estic llegint) , m'en han parlat molt bé. Més informació www.bucay.com .
La resta del cap de setmana, ja va ser més esportiu. Golejada pel matí; 11 a 0 al Macarena. Golejada per la tarda; Espanyol 3 Màlaga 1... i cap a dormir. A dormir aviadet.

Pròxims posts... estic pensant temes per escriure: Ribes de Freser, més intensament, n'ha de tenir un, algun altre del Jorge Bucay caurà, i ves a saber quina paranoia cau....