Encantat de retrobar-te "diablilla"

Els retrobaments sempre són especials. Estic en fase de retrobaments es veu. La setmana passada retrobo virtualment una ex companya d’anglès. I la setmana passada decideix-ho retrobar-me amb una amistat nascuda en el món virtual.

Deu fer cosa de 8 anys, o potser més, que vaig conèixer una noia de Banyoles per un xat, diria que era el de Terra. No existia ni el MSN i les nostres quedades virtuals servien per explicar-nos mil i una històries. De fet eren els primers anys de fumar, les primeres borratxeres, els primers amics i novietes/noviets en el seu cas. Érem com un germà/germana en la distància. Parlàvem sense por a ferir a ningú. Ella sabia coses de mi, que ni amics/amigues meus d’aquí sabien, i viceversa. Suposo que jo també per la seva banda. Vam conviure moltes coses plegats, sempre a la distància. Aquella amistat virtual va evolucionar a una amistat presencial. Cert era que ho teníem complicat, però la sort, o el que sigui, va voler que ens veiéssim.

Resulta que ella tenia una casa al mateix lloc on jo estiuejava des de sempre; a Ribes de Freser. Segur que ens havíem creuat mil cops i nanai... Ens vàrem conèixer, amb un cara a cara. En un banc del passeig de Ribes de Freser. Allà vam establir la primera conversa presencial. Certament. Ella era i segueix sent molt guapa. I a mi el cara a cara em va poder més que l’amistat establerta fins aleshores. Alguna cosa va canviar. Per mi, segur, per ella no ho sé. 7 anys després, encara havíem d’entrar al segle XXI quan ens vam perdre de vista, ens hem retrobat...
La setmana passada repassava cartes d’aquelles que envies quan ets petit. En tinc alguna de molt bona... i alguna que han suposat maldecaps i enrenous. Amistats en la llunyania, fins i tot d’Anglaterra, que s’han perdut... de totes elles tenia unes cartes que em van fer reaccionar. Eren les seves cartes d’amistat. Aquell petit diari personal. Aquella finestra oberta a la seva vida, i que jo (i ella també) ens havíem tancat.

Ahir vam parlar. Pel MSN, és clar, per no perdre la tradició...i ara aprofitant les noves tecnologies...Feia 7 anys que no parlàvem, i va ser una conversa normal. Ens vam obrir de nou les portes i les finestres de les nostres vides. Ja li vaig dir, sap massa de mi com per perdre-la de vista de nou! La vida ha passat durant aquests 7 anys, però crec que l’amistat s’ha mantingut en la distància. M’acceptes un cafè o una cervesa?