Crònica d'una nit després d'una mariscada...

A la Corunya a part de menjar un bon marisc, es pot disfrutar d’una bona sortida. Doncs vaig disfrutar d’una bona mariscada i d’una bona sortida. Són sortides llampec. Que duren ben poc, però que s’aprofiten al màxim. La nit espanyola és una de les coses que envejo de les nits catalanes. L’ambient és fantàstic, entres a tot arreu, portis la roba que portis, i els preus són mòdics... vagis on vagis, un cubata no et val més de sis euros (com a més car) i quatre euros com a més barat. També s’ha de dir, que la dona espanyola existeix a tot arreu, però el nord té un poder especial... Clar està que la dona catalana segueix mantenint l’estatus de preferida, però ara tindria un dubte existencial entre les italianes i les de la resta de l’estat espanyol... Deixem aquest tema, que no és el que ens toca avui.

Fer televisió de proximitat té uns beneficis, no econòmics, que no es té fent periodisme generalista. Tu te’n pots anara cobrir un desplaçament del Barça, per exemple a la Corunya, però mai acabaràs, primer, sortint de festa, i segon, si ho fas, no ho faràs amb en Ronaldinho, l’Eto’o o en Deco. Si segueixes allà on va el GrupClima Mataró (i qui diu el primer equip d’hoquei, diu també qualsevol altre esport) segurament sortiràs de festa (normalment si guanyen els directius no tenen excuses) i a més ho faràs amb tot l’equip... bueno, tot l’equip que surti, perquè sempre hi ha el dormilega del grup... algú vol apostar per saber qui és el dormilega del primer equip del GrupClima Mataró? Aquest cap de setmana, i després de dies sense fer-ho va tocar festa ràpida a la Corunya. Mariscada al Suso (us el recomano, millor el Suso-2 que no pas el Suso) i copeo per la Corunya. La festa va ser ràpida, perquè a les dues començàvem i a les 05:15 sortíem del Playa (local tipus cel obert a la seva època, al costat de la platja). Les festes amb esportistes són de les millors que et pots guardar en el calaix. Són festes sanes i on rius moltíssim... el problema el tenen les dones que et creues durant la nit, que sempre acaben recordant el nom de la ciutat a al que representes (excuses, Joan Antoni). Totes acaben rient i totes t’acaben rodejant, quan tu al principi les has rodejat. Aquest cop, amb una espasa jedai, en vam convertir a més d’una corunyesa en princesa (l’any passat, i a tall d’anècdota) les convertíem en Miss Corunya –aquella nit el certamen en va tenir centenars-. El pitjor de tot és la tornada amb avió a priemra hora del matí (cap a les 07:00) i arribar a casa per posar-te a dormir.... I fins aquí es pot llegir. Suposo que hi haurà més experiències per poder explicar... tot arribarà!

Sempre ens quedarà la Gatusha, eh,nois!...