En el meu món hi cap de tot, des de reflexions atontades basades en els meus sentiments, fins a experiències pròpies. Algú diu que explicar coses personals és una tonteria. Potser sí, però quan poden aportar coses a terceres persones, crec que pot ser interessant. Llegiu amb comoditat i no us enfadeu amb els meus pensaments... segur que no tinc raó! Aquest és el meu món...

9.12.05

180º

No sóc una persona a la que li agradi massa passejar. No acostumo a passejar per el centre de Mataró. És una mala costum, cert! Però així és com ha estat en els darrers mesos. Prefereix-ho estar tancat, i més en aquest temps, quan el fred ens invaeix... Però també és cert, que ahir vaig passejar-me pel centre. Sóc un enamorat de la meva ciutat, sense ser-ne plenament conscient del que em puc trobar. La Riera i la Plaça Santa Anna fan goig... molt goig! I dóna gust passejar entre tanta quantitat de gent...
Més gust dóna fer-ho al costat d’una noia d’aquelles que fan girar a més d’un! Je,je,je. I es giren més encara si primer reconeixen al dels esports de Televisió de Mataró i seguidament veuen cara d’ella... es queden amb la seva cara i hi pensen... seguidament comencen a situar-se... “Aquella noia... no és aquella de TV3? Sí, aquella que surt amb la Barceló!... Aquella que va entrevistar als del Barça i als del Madrid... Carai que n’és de guapa,eh! I alta!”. Aquesta reflexió la va fer més d’un ahir!
En defintiva (com diria en Lligonya) m’agrada fer propaganda de la meva ciutat, i amb l’Agnès en faig...la poso al dia de restaurants, botigues, i cosetes d’aquestes que sempre agraden i són d’utilitat. Tot i ser barcelonina (però bilbaina de neixement) també és maresmenca. I malgrat ella digui que és de Caldetes, no us la creieu! És de Sant Vicenç de Montalt... però no sé que passa amb els barcelonins que venen a estiuejar i a passar els caps de setmana que ho confonen amb massa facilitat. Deu ser aquell magnífic Passeig dels Anglesos que els deu confondre... em confon a mi i tot! Ahir, després de gairebé mig any de no veuren’s, va tocar fe run d’aquests repassos. Costa fer coincidir agendes, i el que em fot més és que després de les trobades, acabem dient que ho hauriem de repetir més sovint... i mai s’acaba complint...veure’m si en aquesta ocasió es compleix! (una mica de pressió!)
Mentre feiem una cervesa a Casa Paco, acompanyada d’unes patates Torres amb salsa de Cal Espinalé, vam tocar molts temes. La feina... (que malgrat estar a punt de tancar un cicle -el del proigrama 180ª de TV3, segur que se li obriran moltes portes, ja se li estan obrint!) els blogs... (que en té un i no em vol dir l’adreça!) De llibres... (i en concret del meu darrer lllibre que m’estic llegint) De pisos... (com es nota qui es guanya la vida i qui no! ;-) ) En definitiva la cosa es va allarar fins passades dos quarts de deu de la nit... hora d’anar a reposar.

De fet aquests dies, tot i estar sol a casa, els dies i les nits (que aixo és e que costa més) acaben sent molt tranquils. De fet feia dies que no passava un dia laboral a la tarda a casa meva, sol... sense fer ni brot... amb la play station, la televisió, l’ordinador, i el meu llibre. Ho hauia de repetir més sovint.

No cal dir res sobre la sortida realitzada al karaoke la nit de dimecres. Sense parale si snesecomentaris. Tot el que diuen Oriol Rodríguez i Elisabet Solsona, són veritats com un temple. Em quedo amb el bon nivell que té la redacció de TVM, del qual m’excloc.. dimecres, amb el meu company VideoRevolución!, vam cantar un tema dels germans Muñoz (Estopa) “Cómo Camarón”... i sort que no hi havien jutges, a mi m’haguessin fet fora a patades. La resta de nit, divertida i amena.
Mentrestant l’Alícia em va fent dentetes, disfrutant d’unes vacances (que ja tocava!) a Roma. La meva ciutat. Esperarem el retorn per veure fotografies, i somiar, de nou, un retorn a aquella ciutat que tant em va fer descobrir!
Per cert, el meu darrer post va crear una sèrie de problemes i crítiques agressives vers la meva opinió sobre les noies, que si princeses o que si reines. Per mi totes les dones són princeses, en lo bonic de la paraula... en l’aspecte romàntic del mot... no vulgueu veure 3 peus al gat. Qui ho ha volgut entendre ho ha fet!
I no m’agradaria acabar enviant-vos al blog de l’Àngel, amb el seu darer escrit sobre germans... Jo estic d’acord amb ell! Novament s’ha demostrat que els amics són els amics. Ell sap que l’estimo i sap que el vaig fallar (o a punt vaig estar de fer-ho). Jo sé que m’estima i que no el defraudaré... Lo bonic és tenir amics com ell... i en Pau... AVIA’M QUAN ENS VEIEM!

2 Comments:

Blogger Pablito el tontito said...

Ara sí q em veig directament assenyalat en el comentari del blog... jejejejeje. Sóc un desastre i no atino mai a fer una pausa x nar a fer 2 birres o un cafè... jejejejeje, a qui volem enganyar, som nocturns naltros. Pepo, sí, et dec un parell de birres... A veure si tenim sort dissabte nit (molt fàcil dir-ho de paraula, je. )

7:39 p. m.

 
Anonymous Anònim said...

un bon repàs, pepo. ara, una mica exagerat...estaràs d'acord amb mi eh!
Mentre passa el temps fins la propera quedada, a mi em continuarà agradant el centre de Mataró a l'hivern. Recorda que vaig pagar jo! ;)

7:13 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones