En el meu món hi cap de tot, des de reflexions atontades basades en els meus sentiments, fins a experiències pròpies. Algú diu que explicar coses personals és una tonteria. Potser sí, però quan poden aportar coses a terceres persones, crec que pot ser interessant. Llegiu amb comoditat i no us enfadeu amb els meus pensaments... segur que no tinc raó! Aquest és el meu món...

2.12.05

El meu primer fill... ja té blog!

Treballar pel periodisme local no és gens fàcil. Tampoc ho és treballar per fer un programa de televisió esportiu en l’àmbit local.
Fa tres anys que empès per vàries de les persones que actualment continuen fent i recreant
Carnet Esportiu, vàrem iniciar un projecte. Un projecte que estic segur que no ha arribat a la seva màxima expressió, però estem en el camí de fer-ho.
Persones joves, amb gran vitalitat i, el que més val en aquest món en el que ens hem posat, amb molta vocació i devoció pels esports de la nostra ciutat i la nostra comarca.
Enguany hem engegat la tercera temporada. Des de la primera (una autèntica bogeria, fent un programa en directe el mateix diumenge a la tarda-nit i matinada) fins l’actual (fent un bon programa dilluns a la nit, també en directe, però amb més temps per treballar-lo), han passat moltes coses i moltes persones.
Aquest post és un petit homenatge a una gent que es mereix molt més que unes simples ratlles escrites, però que de moment és l’únic que els hi puc donar.
Una dedicatòria que comença amb les persones que van estar des del primer moment, i ara ja no hi són; Montse Sogues (gran periodista esportiva especialitzada en motor que no va arribar a estar en el programa, però que en va ser part activa del seu naixement), la primera presentadora, Bea Hernàndez, o la segona, Míriam Nadal (la podeu veure a Barça TV). Totes elles han estat persones amb bones qualitats periodístiques, però, per sobre de tot, humanes i dignes d’admirar.
Seguidament l’Esteban Seras. El nostre realitzador. Persona amb un gran interior, i un gran exterior que demostra la seva sobrada qualitat cada dilluns quan es posa enfront les pantalles de control, i comença a pitjar botons... és una de les principals bases perquè el programa funcioni correctament.
L’Oriol Debat. Gran persona, i gran periodista que s’ha decantat per la feina fàcil, sense ànims d’ofendre eh! perquè també em mereix tots el meus respectes. Va ser una de les primeres persones implicades. Com bé sap, després d’una conversa o discussió telefònica durant la passada temporada, la nostra amistat va més enllà de la feina. És l’home del waterpolo. Cap periodista mataroní en pot saber més que ell...
I per coneixedors d’esports, no podem oblidar a en Pere Rubí. No li semblarà bé la comparació, però és el nostre Robirosa del bàsquet mataroní. L’any passat ens meravellava amb els videos que feia. Ho segueix fent, i ara ens ha de meravellar per les informacions periodístiques. Espero que així ho faci. Un altre de les raons d’ésser del nostre programa.
Paraules em sobren si parlo de Jordi Rabassa. Cert. Una pífia ben gran és el nostre oblit cap a la seva persona durant les primeres dues temporades. Autèntic coneixedor del futbol mataroní. Tot són ganes i il·lusió, i si es combina amb professionalitat en surt un resultat excel·lent. És el nostre veterà, amb experiències en programes esportius anteriors al Carnet.
No vull oblidar-me del Kiko. La nostra videorevolució. L’apartat artístic del programa. Creatiu, amb una ment envejable, obert a crítiques i el primer en fer comentaris constructius. Un dels puntals del funcionament. Actualment és el tècnic de so. Però és polifacètic i vàlid. Perquè tu pots ser polifacètic i ser un desastre en totes les coses que fas... però aquest no és el cas! Amb ell no em voldria oblidar de la Mònica, la seva companya videorevolucionària. L’artista de la nostra careta. Make it vaio! – o com es digui!- Bona feina!
Per el darrer tros he deixat a una altra parella, no de fet, sinó de treball. L’Anna Gual i en Gerard Pando. Són les persones més noves en entrar a formar part de la base que subjecta el programa. Han passat de ser els novells a ser autèntiques joies, que entre tots hem de polir. Són la parella de l’handbol i dues grans persones a les que he tingut sort de descobrir.
La família del Carnet ha estat gran. De fet hi ha persones que: han estat, han deixat de ser, apareixen per moments, però que en el fons sempre seran de la família. Parlo, per exemple, de la Luna Haro. Va ser peça important des d’un bon inici. Ara no la tenim de forma continuada, però si que la tenim quan la necessitem.
No voldria estendre’m gaire. Tampoc em voldria oblidar de les tres “R” barcelonines. En Rubén, en Raul i en René. Tres becaris que vam tenir l’any passat i que ens van ajudar i molt a culminar un gran any pel nostre programa i pels esports de Televisió de Mataró. No oblidar-me d’en Toni Veas i la seva secció “a banqueta”, que per motius aliens a les meves intencions va acabar saltant del programa ni d’en Xavi Tomàs, el responsable que des d’aquest any el programa tingui B.S.O, o sigui banda sonora original.
En fi. Poques coses més... no voldria fer avorrit un post que ha nascut amb la intenció de ser un homenatge.
Em dol i molt deixar aquest projecte, com tots els que deixaré a partir del setembre. Però em satisfà poder confiar amb ells perquè siguin ells els que tirin endavant el programa i tot el que Carnet Esportiu, en un futur, envolti.
Potser algun dia parlaré més del nostre entorn. Dels patrocinadors i de la gent de la casa, de Televisió de Mataró, que m’ha sabut donar plena confiança per tirar endavant un programa i uns esports un xic abandonats.
A tots ells, però, els hi estic agraït de tot cor el que han fet per l’esport de la ciutat.
I ara que he rellegit el post, veig que és el primer amb to de comiat. I mira que encara queda temps per abandonar (o més ben dit, deixar per un temps) la meva rutina dels darrers cinc anys...

En fi, i per no acabar amb to melodramàtic, comentar que des d’avui podeu seguir l’actualitat del programa mitjançant el seu weblog:
www.carnetesportiu.blogspot.com aquí hi trobareu els horaris dels parttis, com van les votacions de millors jugadors i totes les notícies relacionades amb el que faci i deixi de fer Carnet Esportiu.

Vivim l’esport! I tu?

4 Comments:

Blogger Oriol Rodríguez said...

Jose espero amb impaciència un post sobre la junta d'accionistes dels pericus. Que esperpèntic mare meva!

8:46 p. m.

 
Anonymous Toni Veas said...

Moltes gracies per enrecordar-te de mi... encara estic caient del salt... un salt mortal (jjejej) espero que algun dia hem deixin fer un programa propi de televisió... encara que sigui en altre tele ;)

11:05 p. m.

 
Anonymous Anònim said...

M'ha caigut la gota...de l'ull. Lo millor de tot es que estaba al teu costat, al teu ordinaror i no te n'has adonat. Aquest post mereix un un respecte a el millor cap sota les ordres del qual he treballat mai. (Bis, tu también eres mi ídolo, de grande quiero ser casi como tú!.

Per molt que escrigui mai no podré expressar els sentiments que ens proporciona el Carnet. Tu, jo i tots ho sabem. Som una autèntica família i les famílies encara que es separin sempre són famílies. El cognom sempre està allà i nosaltres en certa manera en portem un d'igual. No es pot llegir als DNI's pero n'estic segur que es troba algún indret dels nostres renders, dels nostres exports, encadenat i projectes.


Sempre he dit, i l'esteban ho sap, que som el precariat de l'audiovisual. Pero una cosa que quedi clara, moltes vegades penso que preferixo ser un precariat audiovisualment parlant que, com diu loriol burgada, cuidar del jardí de TV3 o TVE.

[...]

D'avagades penso que la tele podría estar millor en quan a tecnologia però que els ordinadors exportin lentament es, com tu dius....de puuuuuuuuuuuta mareeeeeee tiuu. Aquest fet ens ha fet viure moltes més hores de Render. Les hores de Render donen per molt[...] Quan nop hi siguis, dona una cosa per segura: Bona part dels nostres renders faran que ens enrrecordem de tú.

Vull que sapigues una cosa:
Jo t'estimo i m'agrada el rosa.
I qué?

Sobren....

Amunt Carnet.

VR!,

6:30 p. m.

 
Blogger Joan Antoni said...

Jose, t'has adonat que el tamany de la lletra fa difícil llegir el teu blog?
Pots canviar-la?
Gràcies

5:43 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones