En el meu món hi cap de tot, des de reflexions atontades basades en els meus sentiments, fins a experiències pròpies. Algú diu que explicar coses personals és una tonteria. Potser sí, però quan poden aportar coses a terceres persones, crec que pot ser interessant. Llegiu amb comoditat i no us enfadeu amb els meus pensaments... segur que no tinc raó! Aquest és el meu món...

1.12.05

El cervell de les dones...

Atordit. Així és com m’he quedat avui en plena classe d‘economia – business, segons els anglesos-.
Fa temps que l’Eli Solsona em diu que els homes no som capaços de fer tres coses a la vegada, que en prou feines en podem fer dues. Jo he intentat en més d’una ocasió demostrat tot just al contrari. Atenent una trucada telefònica, al mateix moment que parlo pel msn... però és complicat!
Avui he trobat l’explicació científica a aquest fet... en una classe d’economia. Les dones són grans economistes. Qui pogués ser dona per administrar la meva economia!
Resulta que tot ve de la forma física que té el cervell, dels homes i de les dones. És difícil d’explicar, però ens haurem de fer a la idea, per si ho voleu entendre. Quedeu-vos amb el concepte de una doble “U”. A la fotografia/imatge que us he adjuntat veure-ho que a la part del darrera hi ha una forma d’una doble “UU” (hi heu de posar imaginació...ja us dic que no és fàcil!). Doncs la diferència entre un cervell d’home i un de dona és que l’home té la paret central (on s’unifiquen les dues “U”) més alta que no pas la dona... Què passa amb aquest fet? Doncs que la comunicació entre les dues glàndules (l’esquerra i la dreta) fluctua més amb les dones que no pas amb els homes. I què vol dir? Què significa? (Deveu estar flipant...jo ho he fet, i bastant!) Doncs que les dones tenen més facilitat en fer varies coses a la vegada. NO us posaré l’exemple que ha fet el professor, que trobo del tot desencertat, però ve a dir que les dones tenen molta facilitat en manejar diverses coses al moment. Però al mateix moment, significa que tenen més poder de paraula.
En un dia, la mitja de paraules que pot utilitzar una dona és de 20000. Si, si. Vint mil. I quina mitja tenen els homes? Doncs 13000 menys. O sigui, tretze mil menys. Que fan 7000 (set mil).
És una teoria. No en conec ni el descobridor, ni el nom, segurament que deu ser el mateix, però crec que és prou vàlida per explicar moltes coses de la nostra societat actual. Les dones. Tot un món per explorar. A part d’estar despistades (que ara també entenc perquè... tantes coses a fer en un mateix moment...!) s’han de convertir en les pròximes protagonistes de la nostra història. Sempre han estat a l’ombra. Però tampoc crec en la teoria que no han pres part de la història. Darrera un gran personatge històric, sempre hi ha hagut una gran dona. Per bé o per mal, però sempre han condicionat la decisió de l’home. En canvi, també diuen que darrera una gran dona, hi ha una separació... I no és broma! Es valen per si soles.... Pocs de nosaltres podem, a no ser que ens tallin dues o tres costelles! ;-)
I ara hauria d’acabar el post amb una gran frase. No me’n surt cap. Potser perquè estic fent dues coses a l’hora... i tinc ganes de penjar aquest post!
Tant sols acabar-lo amb el sopar d’ahir a la nit. Tot i el mal de panxa, m’agrada compartir estones de riures i mirades. La complicitat és una de les coses que fan gran les relacions. Siguin de parella o d’amistat! Un petó Alícia!

2 Comments:

Blogger Elisabet said...

jejeje No ho sabia ni jo, però al final ha resultat que la meva teoria té base científica! :-P

5:49 p. m.

 
Anonymous Anònim said...

Segur que la teoria aquesta és d'una dona.
Oriol.

6:02 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones