Ara i sempre...

A Mataró estem de mala sort, o travessant una etapa complicada, si més no. Al capgros.com diuen que es tracta del món al revés. Al portalmataro.com ho descriuen com una manca de solucions. I a televisió de Mataró seguim parlant d’un vaixell sense rumb i que no troba port.
Són diferents les formes de tractar les informacions, però totes destaquen un fet. El Club Esportiu Mataró fa sis partits que no guanya. I fa sis partits que va estrenar entrenador.
Personalment em sento més del Mataró que no pas del Barça. I em preocupa el que està passant l’entitat groc i negre.
A l’esport dos més dos no son quatre. La situació del Club Esportiu Mataró n’és una evidència. L’equip no congeniava amb el seu entrenador, Marc Serrano, però la seva situació a la taula era bona. Així doncs, si canviaven d’entrenador, el més normal és que l’equip es destapés i demostrés el seu joc, que ja ens va demostrar la temporada passada.
Però a l’esport, torno a repetir, dos més dos no són quatre.
La situació comença a ser complicada. I suposo que les decisions no tardaran en arribar. Quan les coses no funcionen s’han de buscar solucions. Això passa al món del futbol, i en tots els àmbits de la vida.
No entro a valorar si el problema recau en la directiva, en els jugadors o en el nou entrenador. Potser jo faria una mirada enrera. I destacaria que la mala situació va començar amb la marxa de Jaume Creixell. Però atenció. Només anomeno l’inici de la situació actual. No culpo a Creixell. Potser entre tots hauríem de fer un examen de consciència i deixar-nos de criaturades. Creixell no és tampoc el culpable, però ens hem de treure, tots plegats, el nom de Creixell del cap. Pensar que ens trobem en un altre moment, i defensar els colors que sentim nostres. Perquè les persones passen, però el club de la nostra ciutat ha d’estar sempre al nostre cor.
Ara i sempre;
Endavant Mataró!