Si més no...sempre ens quedarà Macao....

Qui em conegui sabrà que una de les meves predileccions és l’esport, però en concret l’hoquei patins. Un esport molt desenvolupat dins el territori català, però amb moltes, per no dir moltíssimes, mancances en tots els àmbits.
És per això que tothom qui té un cert coneixement d’aquest esport, sap que una liberalització de la nostra federació catalana de patinatge, suposaria una ampliació de les possibilitats que actualment tenen jugadors, entrenadors, clubs i seleccions catalanes.
Vam tenir la primera de les possibilitats d'acosneguir la llibertat a la patètica assemblea de Fresno (EUA). Joc brut. Per part d’uns, i per part dels altres, que tampoc es van tallar en veure tot aquell espectacle. Sempre he dit, i segueix-ho dient, que l’hoquei patins seguirà on és i sent el que és, fins que no ens assentem tots a una taula i coneguem les realitats actuals. No tant sols realitats locals. Realitats nacionals, estatals, continentals i internacionals. No podem partir d’una competició on hi ha una diferència entre els equips, com la que hi ha actualment. Una prova, el patètic partit de dissabte passat entre Santa Maria del Pilar i GrupClima Mataró. La diferència entre categories no porta a bon port. I estem parlant a nivell estatal. No es vulguin imaginar el que passarà a finals de novembre en el mundial sub-20. Es disputa a Argentina, i fins fa pocs dies no han certificat les seleccions que hi prenien part, sense comentar, es clar, l’enrenou pel tema d’edats, organitzat arran de les seleccions “fortes” de la FIRS.

Però l’espectacle està servit. A finals de mes Roma, la ciutat de l’amor al revés, aquella gran ciutat que em porten grans records, pot esdevenir, de nou, un punt tràgic per el patinatge català. No confio en la votació a favor dels membres de la FIRS, que al final de tot aquest embolic en sortiran doblement beneficiats, per haver rebut una recompensa doble.... No confio amb un president de la Federació Internacional que té habilitats que s’acosten més a les de Mussolini que no pas a la d’un simple president d’un organisme esportiu... No confio en el “no” a Catalunya. I és que la pregunta (que també té c.....) la fan al revés. “Està d’acord en que Catalunya no sigui acceptada a la FIRS?”. Si els representants de les federacions voten “si”, estaran votant a la no inclusió de Catalunya. Si voten “no” el que estaran fent serà votar a favor de la inclusió... A casa meva en diuen “un joc d’ous”.
Perdonin la desconfiança, però fa masses anys que mamo hoquei patins.El compte enrera s’ha iniciat. Que comenci l’espectacle... estarem aquí per criticar el que succeeix-hi!

Però suposo que en la nostra ment d'idealistes sempre ens quedarà Macao!