De princeses...
Aquesta ha acabat sent una cosa així “M’agrada fer sentir les dones com a princeses, el problema arriba quan volen ser reines”... Certament és una realitat com un temple (accepto negacions per part de les que han estat, en algun moment, princeses....).
Aix...que avui no estem inspirats...
Ho deixarem aquí!
Ja veus Joan Antoni que he incrementat el tamany de la lletra... Per cert... això dels blogs és increïble, no pares de sorprendre’t de la gent que pot arribar a veure els teus pensaments.... m’agrada!
6 Comments:
Avui en una xerrada banal de msn (messenger), recordant el cap de setmana (tot i que a algú li sapiga greu que l'expliqui)...Espero Pepo, que aixo no anes per mi. No em molesta ni molt menys el que fas els caps de setmana, amb qui vas o amb qui deixes d'anar, per sort en aquesta vida un es molt lliure de fer el que li rota, el que a vegades em molesta son les contradiccions de le gent....
Be, de totes maneres crec que es un tema bastant complex per parlar-l'ho aqui, pero com que me sentit identificat he cregut convenient deixar aquest petit comentari, que m'agradara veure com s'interpreta....
a bientôt
nen
9:55 p. m.
No será que a lo máximo que puedes aspirar es a tratarlas como a princesas y no como a reinas?
Piensalo.
cristi
12:22 p. m.
Tota dona és una reina, no volem paios que ens rebaixin a princeses.
I sinó creem la República de l'amor!!
Pura vida!
12:32 p. m.
Moltes gràcies Jose
12:53 p. m.
Hi ha gent que parla de la república de l'amor sense tenir sentit d'estat.
8:39 p. m.
reines o princeses? potser és que no saps quines mereixen ser reines i quines no mereixen ser ni princeses.
11:57 a. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home