En el meu món hi cap de tot, des de reflexions atontades basades en els meus sentiments, fins a experiències pròpies. Algú diu que explicar coses personals és una tonteria. Potser sí, però quan poden aportar coses a terceres persones, crec que pot ser interessant. Llegiu amb comoditat i no us enfadeu amb els meus pensaments... segur que no tinc raó! Aquest és el meu món...

23.12.05

La sort.... és tenir-vos al costat!

No hem tingut sort... Bueno, personalitzaré perquè sé de gent que si que n’ha tingut. NO HE TINGUT SORT. Llastimosament no he estat l’afortunat de que em toquessin ni un sol cèntim del 07494. I no! No he estat feliç en cap moment del dia d’ahir. No he tingut un efecte evolucionador. O sigui no he estat feliç i al final m’he menjat l’olla com la Eli Solsona. Crec que me l’he menjat durant tot el dia... Com l’Oriol Burgada, que em sembla que se l’ha menjat més que jo perquè no ha escrit ni un sol comentari.
El dia 22 de desembre del 2005 passarà a la història, doncs, com a un dia normal... a nivell econòmic. Cap sobresalt. O potser dic mentides... Cada finals de mes tinc un magnífic regalet, d’aquells al que no estava acostumat! Però aquesta sort em sembla que la tenen tots els treballadors de la ciutat... per poc o molt, clar!
Un cafè amb l’Alícia. Això del cafè és una cosa que no acabo d’entendre. Una paradigma de la nostra societat- Quedes amb algú per fer un cafè, i acabes fent dues coca coles... No té link, suposo perquè vol mantenir el nostre!
Tampoc he anat al dinar de blocaires o bloggers, perquè ara sembla que si ets blogger no ets català... ai senyor... qui hagi de ser que ens agafi confessats o en su defecto nets de qualsevol pecat! Encara sort que no hi vaig anar, tal i com diu en
Ramon Bassas, potser l’any vinent s’hauria de fer una festeta més, gran, sinó la taula, pel que he vist, ens quedarà petita!
Però aleshores, i seguint en la meva reflexió del dia d’ahir, vaig buscar alguna alternativa per evadir-me de la “mala llet”. No... no vaig agafar el cotxe per alliberar-me, seguint els consells d’en
Pere Rubí, en un dels seus darrers posts. Vaig deixar de banda poder fer una carta dels reis (com va fer la Nuria Peidro) per il·lusionar-me, perquè ja sé que els pares no existeixen... ;-)
Vaig decidir-me per fer una cosa molt més senzilla, anar a fer unes cerveses amb una d’aquelles persones que m’estimo tant. Aio! Je,je. Sense més comentaris, que podrien ser incorrectes...
En fi, com podeu veure aquest post no té cap mena de missatge, simplement és una manera de recordar a les persones que em rodegen, i intentar lligar-los en una historieta. Alguns es pregunten que té a veure el trigo con el tocino? No Kiko? Jo no ho sé... Però i lo que mola! Falten alguns links... Aio! Però arribaran quan puguin arribar!
Salut i bones festes.Al fi i al cap tenim amor i salut. I això és el que compta. Cert que podrien servir els diners per ajudar-nos la vida, però que faríem aleshores amb una vida més fàcil?

3 Comments:

Blogger Elisabet said...

Molt currat el teu conte per anar a dormir (era així com l'has definit així abans oi??)
Bueno... tots els desafortunats ens podem consolar comprant dècims pel "Niño", que potser ens porta un bon regal de Reis!!!
Però, en qualsevol cas, hi ha coses que no poden ni podran comprar-se mai amb diners.

Bones festes i bones vacances guapo!!!
1petó

8:41 p. m.

 
Blogger Joan Antoni said...

Bones Festes Jose

9:00 p. m.

 
Blogger Oriol said...

Jose,

Amb una vida més fàcil, segur que trigaríem cap moment a buscar-nos noves complicacions. Segur.

1:00 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones