En el meu món hi cap de tot, des de reflexions atontades basades en els meus sentiments, fins a experiències pròpies. Algú diu que explicar coses personals és una tonteria. Potser sí, però quan poden aportar coses a terceres persones, crec que pot ser interessant. Llegiu amb comoditat i no us enfadeu amb els meus pensaments... segur que no tinc raó! Aquest és el meu món...

2.1.06

Com matar tres ocells d'un sol tir...

La notícia de l'any
Els dos Oriol em diuen que escrigui el que ha estat notícia per mi durant aquest 2005. Com costa haver-te de quedar amb només una notícia, quan en podria anomenar milers, que han estat importants per uns, o importants per d’altres. I com costa fer-ho després de confeccionar un resum de l’any d’una hora i cinquanta sis minuts de duració...
Potser hauríem d’anar per pams, tal i com ha fet molta gent, parlar per apartats. A nivell personal no ha estat un bon any, almenys no ha estat per emmarcar. Tot i fer bons propòsits, aquests no es van complir, i van deixar pas a la inestabilitats emocional.
A nivell local, la notícia, suposo que més important, ha estat el cas Civit, l’abans, el durant i el després, i totes les seves conseqüències. I a nivell esportiu em quedaria amb la Copa Federació aconseguida per el primer equip de futbol del Club Esportiu Mataró.
La resta, doncs, em quedaria amb el fet què el món està boig. I que alguna cosa està canviant. Potser la mare naturalesa està passant factura a tot el mal que li hem fet.
Arriba el moment de fer propòsits, en el que teòricament ha de ser el meu any. L’any en que començarà el compte enrera per deixar d’estudiar i l’any que marxi per viure el que ha de ser l’experiència de la meva vida. Jo tinc molt clar el meu propòsit, i espero que es compleix-hi.
-.-
El resum de l'any
Sento la deixadesa que ha tingut el meu blog en els darrers dies, però el temps és limitat, i no tenir festa en aquests dies de festa provoca, doncs, un estancament d’idees.
Han estat uns dies molt intensos, però amb un resultat final, crec, digne d’admirar. Novament parlo del periodisme local. Si algú ha mirat el programa especial resum de l’any de Carnet Esportiu, podrà valorar ell mateix, i sense gaire ajuda, que no pel simple fet de fer televisió local no fem televisió de qualitat. Novament hem tornat a demostrar que la televisió de proximitat la fa la nostra televisió. I ho ha tornat a demostrar una gent que s’ha desviscut per un nou projecte; un nou projecte que se suma a la desena que portem fets. Des de la joventut i les ganes de somiar, a la professionalitat i rigurositat; crec que un any més hem complert les expectatives i hem superat els objectius.
-.-
Les coses importants...
Però és cert que la feina no m’ha col·lapsat, i també he pogut fer una mica de família i d’amics, però només una mica, i sobretot del segon apartat. Tret d’una sortida amb l’Àngel, al segon dia d’arribar, i una sortida amb l’Alícia, a Barcelona, la meva vida social extra televisió, ha estat força curta. Lamento no haver pogut disfrutar de la sortida per anar a veure Muchachito amb l’Àngel i en Pau, i les “night capture”. Lamento, també, no poder repetir la sortida del passat 28 de desembre a Barcelona. Amb un ordre del dia que no tenia pèrdua; “Mètode Gronholm” i sopar al Pla. Poques paraules poden sortir d’una nit com aquesta. Tant sols em quedo amb les hores passejant (on eren les botigues? je,je) la correguda per assegurar la taula... i la conversa que demostra que la vida segueix i la flama és vigent. Recordes el que et vaig dir i et va sorprendre? Suposo que això també és el més important!

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Moltes gràcies pel teu regal de reis avançat... Em va agradar molt "El mètode..." i encara em va agradar més el sopar al meu restaurant favorit, el PLA; immillorable ambient, fantàstica cuina i bona conversa... Tot un detall barrejar dues de les coses que més m'agraden, el teatre i la gastronomia... ah, i la companyia d'un bon amic!

Com bé dius en el teu post, hi ha poca coses importants de veritat a la vida... i, segurament, una d'elles és cercar la felicitat amb honestedat i humiltat, a través de l'amor, l'amistat... per això és important el què vam fer el 28... perquè és una barreja d'aquestes coses importants que ens fa sentir satisfets.

Espero poder-ho repetir moltes vegades... serà reflex del nostre afecte, de la nostra amistat i de tot allò que anem compartint i que ens fa estar més a prop...

Que per molts anys, ho puguem celebrar!!

Molts petons i una abraçada.

10:56 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones