En el meu món hi cap de tot, des de reflexions atontades basades en els meus sentiments, fins a experiències pròpies. Algú diu que explicar coses personals és una tonteria. Potser sí, però quan poden aportar coses a terceres persones, crec que pot ser interessant. Llegiu amb comoditat i no us enfadeu amb els meus pensaments... segur que no tinc raó! Aquest és el meu món...

18.1.06

Després de la pluja...

El post un lloc on expressar les teves neures així... com estic fent...tal com raja! Ho diu l’Àngel en el seu darrer post, ho ratifico jo, i ho ratificarà tothom de la blogosfera.
Setmana diferent que va començar amb una anada a Barcelona amb el Casas sense tancar cap dels dos ulls... tot un record! La setmana ha continuat doncs com la resta. L’han fet diferent un treball de cinema, un sopar de reis (ho heu llegit bé) i poca cosa més. La setmana acabarà diferent. Segur. Acabar-la a la platja prenent el sol segur que serà diferent. Tenerife...ahí vamos!
Queda menys pel 23-F. Tranquils, no tinc preparat cap cop d’estat. Tal i com van les coses qualsevol li menciona a un militar la paraula cop d’estat. S’acosta l’IELTS. S’acosta el meu futur. El meu desig.... que espero que es compleix-hi. Diuen que un canvi d’aires va bé, i crec que el necessito. Potser Anglaterra no és una illa del Carib on poder descansar. Allà plou, fa fred... però és el lloc on he decidit alliberar-me del que Mataró representa.
A vegades decideixes obrir nous horitzons. Conèixer gent nova. Però Mataró és petit. La gent parla. T’atorguen rols que potser no hi tens res a veure, o potser no tant com la gent es pensa. Vas amb algú pel carrer i la imaginació vola. Envies un missatge i no et responen. N’envies dos i tampoc ho fan. Esborres el nom del mòbil. Intentes fugir. Retrobes amistat passades que fa anys que no veus. Recordes el passat per seguir vivint el futur. Intentes entrar a una persona i agafa por perquè potser vols alguna cosa massa seriosa amb ella. Parles amb una persona una cosa, quedes amb ella en un fet, i resulta que necessita parlar amb una altra per ratificar el que tu i ell ja heu parlat. A vegades és allò d’aquella frase que se’ns atorga a la gent de la televisió, però al revés. Està plovent i diuen que t’estàs pixant.Toca fer un canvi. Renovar les piles. Mirar el futur i seguir caminant. La gent és lliure d’apuntar-se o desapuntar-se. La gent que t’estima sap que a vegades desapareixes per retrobar-te, i quan tornes ells també hi són. Tal com raja surt aquest escrit. Sempre queden els mateixos. Marxes i tornen a arribar. Et queda una hora per presentar l’informatiu i estàs davant la pantalla. Filosofant de la vida. Saps que no guanyaràs un pulitzer però saps que hi ha gent que entendrà el teu missatge. No dius res, però alhora dius molt. Arriba un moment que necessites petites coses per encarar el present. Te’n alegres que arribin. Després de la pluja. (tradueixes això Àngel, queda molt més melancòlic en francès, però ara m’equivocaria). Després de la pluja... però encara queden mesos!

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

...huele a tierra mojada.

Y a mi me gusta. Y "hola Yo!, un hombre, para mi, de enorme calidad humana, dice que cuando el suelo está mojado, se graba mucho mejor.

Si lo dice el me lo creo. De hecho, ya lo he constatado. Luego vienen otros y te dicen que el recurso del charco és un tópico, però le dimos un toque, y tu lo sabes [...]como yo se otras cosas que, yo se y tu también sabes que yo se.

A todo esto, esta semana algo nuevo, y que no sirva de precedente pero que ocurra una vez en la vida mola. Hay muchas cosas que: "mola".

También La Gramola.

A ver que tal. La diferencia estabaen peligro y entonces iré yo y la salvará. Cuando uno no controla y llega a suplir, mejor salvar las distancias, por eso me llevaré flotador; Así si meten muhos goles y hacen la Ola, yo no me ahogaré porque si me ahogo dejaré cosas a medias y aunque estoy jodido [...] Tengo cosas que acabar.

Acabarlas quiero, y aunque sea jodido, molará finalizar [...] y si no...reiniciarnos, volver, retornar. Si entonces no nos dejan;

Siempre quedará, a lo menos, molestar.

Salute,

VR!

12:12 a. m.

 
Anonymous Anònim said...

Aiiiiii que dificils son les relacions humanes!!! Gñgñggñgñ... Que complicat ens ho fem tot :) Que passis bon dia JM ;)
COMELLA

7:21 a. m.

 
Blogger Angel said...

Hola Pepo...
Doncs si, Mataro es petit, Coutras encara mes, i alla on vulguis que vagis tb s'acabara fent petit.
Realment et dono la rao, marxar es una experiencia, aprens, coneixes i descobreixes, val la pena. Pero per experiencia, et dic, que quan marxis, marxis amb tots els deures fets de mataro, no deixis frentes abiertos....Marxa ple de records, pero sense deures per quan tornis. Marxa com si no haguesis de tornar...T'asseguro que aixi disfrutaras mes de tot el que t'arribara. Pepote...si es el teu somni, ja saps, llegueix el meu post i lluita per ell...
Una forta abrçada Spaaaaa...

1:49 p. m.

 
Blogger Pablito el tontito said...

Pepito, q bonito... Jejejejeje... em quedo amb una frase:
-"...La gent és lliure d’apuntar-se o desapuntar-se. La gent que t’estima sap que a vegades desapareixes per retrobar-te, i quan tornes ells també hi són..."

I encara afegiria, q a la tornada veuràs els q t'estimen... jejejeje. Nano, ens veiem en unes hores. A cuidar-se. Aiooooo

4:22 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones