Rareses de la vida [que és bonica, però complicada]

Benvinguts al món de les rareses!

Diuen que la vida és complicada [la meva teoria vindria a ser que "la vida és bonica, però a vegades complicada"]. Hi ha gent, però, que diu que la vida és complicada depenent d'un mateix. O sigui, que serà més complicada si fem que així sigui, i serà menys complicada si no ens la compliquem tant.

Ja ho sé... No descobreixo Amèrica, però tampoc era la meva intenció. És una simple mostra escrita de les rareses de les que darrerament he estat partícep. Rareses a la meva vida, i de vides que me'nvolten, d'una manera o altra. Coses que no acabes d'entendre. A la vida, però, pel que es veu, una cosa blanca pot ser negre. M'explico. Per molt que tu creguis que la veus blanca, hi haurà gent que ho veurà de color negre. Però per sort les rareses no són sempre per negatiu, també existeixen rareses en sentit positiu.

Exemples de rareses en sentit negatiu? Doncs tot el merder muntat amb els papers, l'estatut i aquests del Partit Popular que no deixen de tocar la pera parlant d'una unitat espanyola que no volen ni ells mateixos, desprestigiant als catalans; dia sí i dia també! La baixada del tabac per part de Philip Morris. A que juguem? Hem de deixar de fumar? o hem de seguir fumant? Un que s'ho pren amb ganes, i ara resulta que li baixen el preu del paquet de tàbac que fuma habitualment. Un dels principals motius pels que m'estava plantejant deixar-ho.... Americans! No n'encerten ni una! Però seguiré ferm, i seguiré amb el baix índex de percentatge de fum que darrerament entra en els meus pulmons. [Poques alternatives em queden aquests darrers dies amb un costipat important]. Més rareses en sentit negatiu? Bastantes a nivell personal. Coses que no acabes d'entendre, però que acceptes. Abaixes el cap i segueixes. Fins quan? Doncs fins topar amb una paret que no vegis! I si, clar! S'accepten propostes, però no és el famós camí que hem de seguir, aquest segur que no!

Rareses en sentit positiu? Poder retrobar-te persones. D'aquelles que no esperaves tornar a veure. I xerrar - o en su defecto; comunicar-te via mail-, com si no haguessin passat els anys, i com si, per exemple, un curs d'anglès, hagués donat tant i tant! je,je Otra... Saber que tens un parell d'amics (per no dir tres) que saps que no et defraudran MAI. Que poden passar milenis, però que estan allà quan els hi demanes. Avui, dos d'ells, són un xic més grans. L'Àngel celebrant els seus 26 a França. Moltes felicitats nen! i en Pau celebrant els 25 a les Canàries amb un espectacle digne d'admirar! Felicitats pablito! Rareses? la cara de nena bona que et posen per demanar-te perdó... el camí seria més fàcil sense aquestes cares... segur que aleshores cap dels dos hauria de demanar perdó...

Per cert... no havia estat mai a les Canàries. Grata impressió em vaig emportar, almenys d'on vaig estar. Em va sobrar l'Onai, la discoteca sabor-sabor, i poca cosa més!

Més rareses... potser en un nou post!