En el meu món hi cap de tot, des de reflexions atontades basades en els meus sentiments, fins a experiències pròpies. Algú diu que explicar coses personals és una tonteria. Potser sí, però quan poden aportar coses a terceres persones, crec que pot ser interessant. Llegiu amb comoditat i no us enfadeu amb els meus pensaments... segur que no tinc raó! Aquest és el meu món...

13.2.06

El món de les estrelles...

Passejant pel portal capgros.com, que sovintejo sovint, he topat amb un títol d’una columna d’opinió que m’ha recordat una de les cançons que et fan recordar l’etapa infantil (tot i que potser encara no l’he ni superat!). “Sota una estrella” són els articles d’opinió que escriu Jordi Lopesino, membre del grup d’astrologia mataroní Cosmos i coautor del llibre Cielo Profundo.
Recordo una estrofa d’una cançó de Sopa de Cabra, que té el mateix títol, i que va ser escrita per Gerard Quintana, i amb música de Josep Thió.


No té masses coses clares
si veu problemes passa de llarg.
Porta buides les butxaques
i el cor obert quan el sol se'n va.
Pren el camí de la lluna blanca
dins dels seus ulls la podrà veure brillar.
La seva és sempre la nit més llarga
no busca res que amb la mà pugui tocar.
Sota una estrella
hi haurà algú sempre
que sigui com tu
que estigui perdut.
De dia quan torna a casa
compta en veu alta els minuts i els any
si mira els records com passen
mentre espera a tornar a marxar.
Vol anar més lluny d'on els somnis neixen
tren de l'amor que no sap si pararà.
No entén perquè tot va tan depresa
per cada tren que perd un somni morirà.
Sota una estrella
hi haurà algú sempre
que sigui com tu
que estigui perdut.
Sota una estrella
hi haurà algú sempre
que sigui com tu
que estigui perdut.

Qui sap on és aquesta estrella. Als nens petits els hi solen explicar que els seus avis, o els seus familiars, quan es moren, pugen al cel. Aleshores cada nit, quan els núvols ho permeten, apareixen en el nostre cel. És un conte o una història tendre i maca, que esborra la tristor d’una mort i que els nens accepten. Tot il·lusionats miren al cel i pensen amb aquella persona que tant els mimava i els estimava, i que ara els segueix mimant, perquè cada nit surt per desitjar-li bona nit. Per això és bonic mirar les estrelles. Saber que hi ha darrera d’elles. O almenys imaginar, i deixar volar el cap. Aquells astres que brillen amb llum pròpia, i que a vegades et permeten brillar a tu, a fer-te il·lusionar. Si a sobre pots arribar a conèixer una estrella, aleshores has tingut sort. La seva llum t’omplirà, i es podrà dir allò de “tens sort de tenir una bona estrella”.

1 Comments:

Blogger Elisabet said...

carai quin post més maco no?
m'ha agradat! ;-)

6:04 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones