En el meu món hi cap de tot, des de reflexions atontades basades en els meus sentiments, fins a experiències pròpies. Algú diu que explicar coses personals és una tonteria. Potser sí, però quan poden aportar coses a terceres persones, crec que pot ser interessant. Llegiu amb comoditat i no us enfadeu amb els meus pensaments... segur que no tinc raó! Aquest és el meu món...

6.2.06

El meu cap perdut pel meu món...

A vegades te’n adones que el cap el pots perdre. Ja pots preparar-te les mil i una històries que sinó tens el cap on l’has de tenir, passen coses com la que em va passar el dissabte al matí. Però per sort el meu error es va poder solucionar. La qüestió és... on tinc el meu cap? Va ser un error que a punt va estar de costar un pèrdua de vol, i esperem que no costi una col·lecció de fotografies.

Cazzo... intentarem solucionar-ho! Per cert cap de setmana a Vigo. I si, necessito classes de castellà, tot i que me’n adono que el gallec és una llengua magnífica, té una certa semblança amb el català. M’havien parlat malament de Vigo. De fet tant sols hi havia estat un cop. Ara fa dos anys i l’únic que havia vist havia estat l’estadi del Celta, Balaidos, i vaig presenciar un Celta – Atlètic de Madrid. M’havien parlat de la calle de la Piedra. La vaig buscar. Però sense mapes i sense preguntar, a vegades és com millor es descobreix una ciutat. No hi vaig arribar, però si que vaig arribar a la calle de los Pescadores. El ritual que m’havia de trobar a la calle de la Piedra, també me la vaig trobar a la calle de los pescadores. Allà un grup de dones venien ostres. I qualsevol persona en pot comprar, per menjar-les fora (o dins) d’un bar tot prenent una cervesa, un vi blanc o una simple aigua. La nit de Vigo, però, no em va agradar. De fet vaig tardar poc en retornar a l’hotel. Els ànims tampoc estaven per festejar gaires coses. Derrota a la pista del Vigo Stick davant una afició exemplar. La millor que he vist fins ara! Segueix-ho dient, però, que els àrbitres no tenen nivell per certs partits. Dissabte en va ser un exemple, i això que era una àrbitre de la OK Lliga.

Després d’aquest cap de setmana, on han caigut derrotats tots els equips de Carnet Esportiu, ens haurem de quedar amb la victòria clara i contundent del CN Mataró Quadis de tennis taula femení contra el líder de la Superdivisió Femenina, el Blue Hills Calella per 0 a 4. O sobretot per la victòria del mataroní Josep Domingo a la present edició de la Pirena. És la primera ocasió que un muixer català (també espanyol) aconsegueix una victòria en aquesta prova reina del muixing. La meva felicitació cap a ell. Feia anys que ho buscava i aquesta és la seva recompensa. (Hem sorprèn, però, que cap mitjà local, tret de TVM hagi fet esment del seu pas per la Pirena). Destacar també la victòria del CN Mataró el Tot femení a la Divisió d’Honor de waterpolo. La salvació està, gairebé del tot, assegurada.
També s’ho mereixen pel seu esforç.Esperant que el cap se situï en aquests pròxims dies, i esperant que es defineix-hi qui s’hagi de definir, seguirem escrivint i llegint.

1 Comments:

Blogger lula said...

Mentre el perdis pel teu món... sempre el podràs trobar!!
... k ha vingut l'ostra tmb?!! ...

12:20 a. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones