En el meu món hi cap de tot, des de reflexions atontades basades en els meus sentiments, fins a experiències pròpies. Algú diu que explicar coses personals és una tonteria. Potser sí, però quan poden aportar coses a terceres persones, crec que pot ser interessant. Llegiu amb comoditat i no us enfadeu amb els meus pensaments... segur que no tinc raó! Aquest és el meu món...

1.2.06

Rareses del meu món...

L’Oriol Rodríguez em vol mal, i vol que faci un post sobre 5 coses estranyes que faci. Com si jo no fos ja estrany de per si, com per decidir què és el que faig estrany i què és el que faig, que és normal... ui... ja desvariem!
Avia’m. N’haig de dir cinc, espero arribar a aquesta xifra.
· La primera i més tradicional, és que sóc súper mega hiper puntual. M’agrada arribar als llocs a l’hora, però no sé perquè sempre acabo arribant abans d’hora, i m’acabo esperant un tou a que arribi el personatge en qüestió.
Aquesta primera raresa és de les més comunes...
· Anem a per la segona. Quan camino, i ho faig sol, miro al terra. I segueix-ho o esquivo les llambordes. Pensava que era l’únic que ho feia, però veig que hi ha gent que també ho fa. No arribo a contar i sumar els números de la matrícula, perquè les matemàtiques i jo fa temps que vam deixar enrera el nostre idil·li.
· La següent raresa ve de família. M’agrada sucar les galetes a l’aigua... O sigui, les acostumo a sucar allà on puc, però prefereix-ho i molt fer-ho, amb aigua... en serio, sé que sona molt malament, però està boníssim, proveu-ho! Aquesta és una tradició de la família Spà, tot i que n’hi ha d’altres, alguna variació, com per exemple menjar galetes amb formatge...
· Ja vaig per la quarta, i ara suposo que vindran els problemes. Estic pensant, fins i tot, quan jugava a hoquei patins. Ja no faig res, perquè ja no hi jugo. Però recordo quan jugava que abans del partit em feia dos cops al darrera de cada patí. No sé. Rareses dels esportistes. A vegades funcionava, però a vegades no. Com passa sovint amb tots els esports. A vegades es guanya, i a vegades es perd.
· I la cinquena raresa la deixaré, com ha fet l’Oriol Rodríguez, perquè la gent digui les meves rareses... Potser ni me’n he adonat!
Ara això ho passo a en Pau Cardenal, a l'Àngel Puyané, a en Pere Rubí, a en Videorevolución i a l'Esteban Seras.

3 Comments:

Blogger Elisabet said...

M'ha impactat lo de sucar les galetes a l'aigua... no tinc paraules!! jejeje

8:06 p. m.

 
Blogger ruth said...

Doncs jo sóc al·lèrgica a la llet, així que tota la vida m'he pres els cereals amb suc de taronja, préssec o pinya. La gent no ho troba molt normal.

Ah, i quan vaig a rodes de premsa, prenc notes a la lliberta a la pàgina de la dreta. Normalment, la de l'esquerra la deixo en blanc. Sé que és una pèrdua de fulls... però desprñes és més còmode per treure talls, perquè el minutatge el tinc més ordenat

10:15 p. m.

 
Anonymous Anònim said...

Malgrat no has demanat la meva opinió... m'agradaria afegir que en el temps que he pogut compartir coses amb tu, no m'has semblat una persona amb rareses...

Tot i així, les que puguis tenir et configuren com una bona persona... diga-li a l'Oriol que això és el més important... o, almenys, amb el què jo em quedo...

Bé, em va sorprendre allò del formatge ratllat a sobre els fideus de la sopa, molt típic de la família Spà... i molt bò!! Haig de confesar que jo ara també ho faig, de tant en tant ;-)

Petons!

8:54 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones