Rareses del meu món...

L’Oriol Rodríguez em vol mal, i vol que faci un post sobre 5 coses estranyes que faci. Com si jo no fos ja estrany de per si, com per decidir què és el que faig estrany i què és el que faig, que és normal... ui... ja desvariem!
Avia’m. N’haig de dir cinc, espero arribar a aquesta xifra.

· La primera i més tradicional, és que sóc súper mega hiper puntual. M’agrada arribar als llocs a l’hora, però no sé perquè sempre acabo arribant abans d’hora, i m’acabo esperant un tou a que arribi el personatge en qüestió.
Aquesta primera raresa és de les més comunes...

· Anem a per la segona. Quan camino, i ho faig sol, miro al terra. I segueix-ho o esquivo les llambordes. Pensava que era l’únic que ho feia, però veig que hi ha gent que també ho fa. No arribo a contar i sumar els números de la matrícula, perquè les matemàtiques i jo fa temps que vam deixar enrera el nostre idil·li.

· La següent raresa ve de família. M’agrada sucar les galetes a l’aigua... O sigui, les acostumo a sucar allà on puc, però prefereix-ho i molt fer-ho, amb aigua... en serio, sé que sona molt malament, però està boníssim, proveu-ho! Aquesta és una tradició de la família Spà, tot i que n’hi ha d’altres, alguna variació, com per exemple menjar galetes amb formatge...

· Ja vaig per la quarta, i ara suposo que vindran els problemes. Estic pensant, fins i tot, quan jugava a hoquei patins. Ja no faig res, perquè ja no hi jugo. Però recordo quan jugava que abans del partit em feia dos cops al darrera de cada patí. No sé. Rareses dels esportistes. A vegades funcionava, però a vegades no. Com passa sovint amb tots els esports. A vegades es guanya, i a vegades es perd.

· I la cinquena raresa la deixaré, com ha fet l’Oriol Rodríguez, perquè la gent digui les meves rareses... Potser ni me’n he adonat!

Ara això ho passo a en Pau Cardenal, a l'Àngel Puyané, a en Pere Rubí, a en Videorevolución i a l'Esteban Seras.