Opinions del meu món...(i I)

Engego un cicle d’articles d’opinió. Deixant de banda la vida privada, situada en un moment d’interpas, m’endinsaré en certes qüestions, polèmiques o no.

Avui a primera hora del matí (a les 09h) a la classe de Specialist Journalism, la nostra professora, una de les millors que tenim, Claudia Vallejo, ens acabava d’explicar quatre cosetes sobre els reportatges internacionals. Com fa habitualment, i cosa estranya també, ens ha donat unes fotocòpies de suport. Avui, en elles, parlava d’un fenomen que ha tingut lloc a França, arran dels fets ocorreguts els mesos d’octubre i novembre.

Situem-nos a Bondy. Es tracta d’una ciutat de l’est de París de 50 mil habitants. En ella es van produir diversos aldarulls (crema de vehicles, sobretot). Durant setmanes les terres franceses es van inundar de corresponsals especials per cobrir la informació. Molts d’ells sense coneixement de la realitat a la societat francesa redactaven o locutaven les seves notícies segons la seva informació, molt sovint, difusa vers la realitat.

Enmig de tot aquest procés (si em permeteu la paraula) de massmediatització, apareix una sèrie de periodistes del setmanari suís Hebdo, amb seu a Lausana. Es tracta de la publicació més influent a Suïssa en llengua francesa. Què hi pinten uns suïssos a França? Doncs aquesta gent encapçalats per diversos noms propis; Alain Jennet, director de la publicació, Denis Etienne, sots director, i Serge Michel, redactor en cap de la publicació van iniciar ara farà tres mesos una iniciativa novedos... Però vaja... potser que expliqui aquesta novedosa forma d’explicar els acotneixements. A eso vamos...

www.hebdo.ch/bondyblog.cfm

Si accediu a aquesta pàgina us trobareu amb el producte engegat per aquesta publicació. Es tracta d’un blog informatiu, fet per els mateixos ciutadans de Bondy. Els seus promotors i iniciadors parlen de la democratització del periodisme. Que els protagonistes siguin els narradors de la història. Serge Michel, redactor en cap, explica la funció que té el blog “El blog té una funció vital en aquests barris plens d’islamistes. Normalment no hi ha vida social en els cafès (bars). Primer, perquè no hi ha cafès (bars) i, després, perquè si existissin aquests cafès, les dones no hi podrien entrar”. Així doncs, gràcies a aquest ciber espai es pot ampliar la comunicació i es poden compartir idees, que d’una altra manera no seria possible.

Aquest article serveix per demanar una mica més de seriositat a la gent que parla dels blogs, com a una manera de divertir-se. És un lloc on expressar-se un mateix. On escriure aquelles coses que fa poc tant sols et podies llegir tu. I també per reclamar que els blogs esdevinguin un mitjà de comunicació alternatiu. Sense censura i sense por. Per exemple. Perquè un portal immensament visitat i amb una informació, en la majoria dels casos, verídica, com maresmaconfidencial.blocat.com ha de tancar per amenaces i calumnies? Espero, algun dia, que aquest portal torni a funcionar, pel bé de la llibertat d’expressió. Avui us dono dos exemples de qualitat informativa en el món dels blogs. Per una banda Riversbend (http://www.riversbendblog.blogspot.com/) i per l’altra l’iraquí Salaam Pax (http://dear_raed.blogspot.com/).

Us deixo l’article de El País per si el voleu veure de primera mà;

(http://www.elpais.es/articulo/elpdomrpj/20060205elpdmgrep_3/

Tes/reportajes/nuevo/periodismo/suburbios).

Pròxim Post... m’ha caigut un llibre a les mans amb el títol “Terrorismo, víctimas y medios de comunicación” editada per la Fundació Víctimas del Terrorismo. M’ha fet por... però l’he començat a llegir. Entre això i el titular d’avui de El Periódico “El PP anirà a la marxa de les víctimes contra la negociació amb ETA”. Per favor... que ens està passant! Quant de camí que ens queda... Diàleg, si us plau! Diàleg! Encara n’hem d’aprendre bastant, per exemple, de britànics i irlandesos. Tant sols per posar un exemple. Ho deixo per un altre post!