En el meu món hi cap de tot, des de reflexions atontades basades en els meus sentiments, fins a experiències pròpies. Algú diu que explicar coses personals és una tonteria. Potser sí, però quan poden aportar coses a terceres persones, crec que pot ser interessant. Llegiu amb comoditat i no us enfadeu amb els meus pensaments... segur que no tinc raó! Aquest és el meu món...

14.2.06

Opinions del meu món...(i I)

Engego un cicle d’articles d’opinió. Deixant de banda la vida privada, situada en un moment d’interpas, m’endinsaré en certes qüestions, polèmiques o no.

Avui a primera hora del matí (a les 09h) a la classe de Specialist Journalism, la nostra professora, una de les millors que tenim, Claudia Vallejo, ens acabava d’explicar quatre cosetes sobre els reportatges internacionals. Com fa habitualment, i cosa estranya també, ens ha donat unes fotocòpies de suport. Avui, en elles, parlava d’un fenomen que ha tingut lloc a França, arran dels fets ocorreguts els mesos d’octubre i novembre.

Situem-nos a Bondy. Es tracta d’una ciutat de l’est de París de 50 mil habitants. En ella es van produir diversos aldarulls (crema de vehicles, sobretot). Durant setmanes les terres franceses es van inundar de corresponsals especials per cobrir la informació. Molts d’ells sense coneixement de la realitat a la societat francesa redactaven o locutaven les seves notícies segons la seva informació, molt sovint, difusa vers la realitat.

Enmig de tot aquest procés (si em permeteu la paraula) de massmediatització, apareix una sèrie de periodistes del setmanari suís Hebdo, amb seu a Lausana. Es tracta de la publicació més influent a Suïssa en llengua francesa. Què hi pinten uns suïssos a França? Doncs aquesta gent encapçalats per diversos noms propis; Alain Jennet, director de la publicació, Denis Etienne, sots director, i Serge Michel, redactor en cap de la publicació van iniciar ara farà tres mesos una iniciativa novedos... Però vaja... potser que expliqui aquesta novedosa forma d’explicar els acotneixements. A eso vamos...

Si accediu a aquesta pàgina us trobareu amb el producte engegat per aquesta publicació. Es tracta d’un blog informatiu, fet per els mateixos ciutadans de Bondy. Els seus promotors i iniciadors parlen de la democratització del periodisme. Que els protagonistes siguin els narradors de la història. Serge Michel, redactor en cap, explica la funció que té el blog “El blog té una funció vital en aquests barris plens d’islamistes. Normalment no hi ha vida social en els cafès (bars). Primer, perquè no hi ha cafès (bars) i, després, perquè si existissin aquests cafès, les dones no hi podrien entrar”. Així doncs, gràcies a aquest ciber espai es pot ampliar la comunicació i es poden compartir idees, que d’una altra manera no seria possible.

Aquest article serveix per demanar una mica més de seriositat a la gent que parla dels blogs, com a una manera de divertir-se. És un lloc on expressar-se un mateix. On escriure aquelles coses que fa poc tant sols et podies llegir tu. I també per reclamar que els blogs esdevinguin un mitjà de comunicació alternatiu. Sense censura i sense por. Per exemple. Perquè un portal immensament visitat i amb una informació, en la majoria dels casos, verídica, com maresmaconfidencial.blocat.com ha de tancar per amenaces i calumnies? Espero, algun dia, que aquest portal torni a funcionar, pel bé de la llibertat d’expressió. Avui us dono dos exemples de qualitat informativa en el món dels blogs. Per una banda Riversbend (http://www.riversbendblog.blogspot.com/) i per l’altra l’iraquí Salaam Pax (http://dear_raed.blogspot.com/).

Us deixo l’article de El País per si el voleu veure de primera mà;
Pròxim Post... m’ha caigut un llibre a les mans amb el títol “Terrorismo, víctimas y medios de comunicación” editada per la Fundació Víctimas del Terrorismo. M’ha fet por... però l’he començat a llegir. Entre això i el titular d’avui de El Periódico “El PP anirà a la marxa de les víctimes contra la negociació amb ETA”. Per favor... que ens està passant! Quant de camí que ens queda... Diàleg, si us plau! Diàleg! Encara n’hem d’aprendre bastant, per exemple, de britànics i irlandesos. Tant sols per posar un exemple. Ho deixo per un altre post!

10 Comments:

Blogger Pol said...

Molt bé Spa!

Encara que sigui amb una petita aportació, formem part d'aquest nou món ciberespacial dominat pels blogs. Aquest nou mitjà de comunicació cada dia és més poderòs i de mica en mica està aconseguint el respecte dels grans mitjans, i gran exemple és el cas de Blondy.
D'aquí poc serem corresponsals de Financial Times o del Times ;).

6:43 p. m.

 
Blogger Oriol said...

Merda! Els ciutadans informadors ens jubilaran abans d'hora. Els ciutadans que diguin el que vulguin... però per a fer informació i miyjans de comunicació -entesos en el sentit tradicional- ja hi ha els periodistes, no? O és que ara per fer de periodista m'hauré de fer botiguer?

8:24 p. m.

 
Blogger Josep Maria said...

No pas Oriol! Però segurament ell sabrà molt millor el que li passa a casa seva qu eno pas tu, que amb 10 minuts hauràs anat a veure que li ha passat.
Jo ho trobo una gran iniciativa. Cadascú té por dels seus defectes.
Si creus que una persona et treurà la feina per escriure un blog, és que no confies gaire en les teves possibilitats... no?
Tu tranquil! Ningú et treurà el lloc, però amb els blogs dones la paraula al ciutadà, cosa que a molts mitjans i indrets se'ls hi priva!
I ara, no busquis merder. Tu ets un ferm defensor d'aquest món. Donar la paraula al poble, no vol dir treure't el treball a tu!

8:53 p. m.

 
Anonymous Kiko said...

Jose: Això és Cultura Lliure; Periodisme Lliure. Com el programari lliure; Informa't de que és un wiki. Veurás que hi trobas molta relació amb la cultura lliure, software lliure, etc... Ara bé, cuan nosaltres fem una jorndes som uns punkis y radicals. Rebeldes sin causa? Bueno...

ORIOL: Has estudiat imatge? No, veritat...Pero agafas la càmara i et grabes tu solet un SA. Em sembla perfecte. Jo crec que ha de ser així. Saber fer una cosa no ha de anar lligat a estar diplomat al respecte. Sempre et debatré aquesta part de la teva aférrima lluita pel periodisme. Comparteix-ho però la vesant que tant defenses sobre el periodisme local.

Bueno, después de repartir, me piro. Otro día me paso para rajar sobreotro tema: Blogosfera Mataronina:El ombligo del Mundo? Hay que ponerse pasteloso para ser visitado?

Salut companye i companys,

Kiko

9:13 p. m.

 
Anonymous Kiko said...

Me acabo de releer el comentario y....siempre desde el mas absoluto respeto. Críticas constructivas. No quiero que haya sonado "Destroyer".

Petonets,
Kiket.

9:20 p. m.

 
Blogger Oriol said...

Kiko, jo no he dit enlloc que per exercir faci falta tenir títols. No crec en l'academicisme. A més, no tinc cap problema en dir que l'únic títol que tinc és el de magisteri, i que no sóc tècnic superior en imatge ni llicenciat en periodisme. I què? No es tracta de tenir més o menys títols, sinó de fer la feina segos uns criteris i un compromís. Això és la professionalitat. No és cert que la professionalitat depengui dels títols acadèmics. En podríem trobar mil exemples.

I Jose, si que confio en la meva feina, però em fa por la seva perversió. Resulta que tothom demana imparcialitat, contrast i rigor. Fins i tot els més agosarats parlen d'objectivitat. I després, resulta que hem de confondre la pàgina personal d'un botiguer amb un mitjà de comunicació.

2:58 p. m.

 
Blogger Josep Maria said...

Bueno, bueno, bueno... (com deia aquell presentador de tv que en pau descansi).
Avia'm. Des un volt per la pàgina en qüestió. No es tracta que un botiguer faci una pàgina i aquesta es converteix-hi en un mitjà de comunicació. Es tracta que mitjançant aquesta pàgina web es reflecteixen opinions que un mitjà de comunicació no podría aconseguir mai. De fet, si et llegeixes la notícia del País, l'article parla que diversos mitjans de comunicació d'abast internacional van utilitzar la pàgina per assabentar-se del que estava passant realment als suburbis de París. (NY Times, BBC o la RAI).
I no, mai he pensat en que les persones que busquen la cultura lliure siguin uns punkis i radicals. Són persones que es mouen per una ideologia, i un idealista com jo no podria anar mai en contra d'una persona que lluita per uns ideals.
Cuidense... i no us atabaleu massa. Només era un post per informar-se...

3:16 p. m.

 
Anonymous Kiko said...

Estamos deacuerdo.

Kiko.

3:17 p. m.

 
Anonymous Kiko said...

Estamos deacuerdo.

Kiko.

3:17 p. m.

 
Anonymous Kiko said...

No ho deia per tu jose, precissament.

Kiko.

3:19 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones