La meva amant... és del gènere masculí!

Si cert. Tinc una amant. M’encanta en general tot el seu gènere... però n’hi ha una que em té el cor robat. Molta gent ja ho sap. Podria fer moltes coses per ella. I puc deixar de fer moltes coses, també. Serà, segurament, una de les coses que més trobi a faltar quan marxi. Amb aquesta amant he patit moltíssim, però crec que fa falta que segueix-hi sent fidel a ella. Fent escapadetes de cap de setmana. Veient-la abans, durant i després de... Amb ella he pogut conèixer a un ampli ventall de gent, i gràcies a ella hi ha un ampli ventall de gent que em coneix a mi. De fet, la descric com si fós del gènere femení, però la meva amant és un amant.
Pels malpensats. No. Mai he tingut una amant... i tampoc un amant... estic parlant de l’esport, ja no només que més m’agrada, sinó que més m’estimo. Sí, l’hoquei patins. Le mamat des de que sóc ben petit. Crec que primer vaig aprendre a patinar, que no pas a caminar. De fet, moltes hores de la meva vida me les vaig passar patinant. Diverses situacions van fer que hagués de penjar les botes. Deixar de practicar aquell esport, segurament, va portar més d’una alegria als àrbitres, i també algun rival.
Per sort, la meva feina fa que pugui seguir de prop al primer equip d’hoquei patins de Mataró. Amb ell, els darrers anys, he tingut la fortuna de disfrutar d’un bon nivell d’hoquei patins. Però la sort, molts cops no ens ha acompanyat. Malgrat tot, i malgrat que aquest any toca tornar a patir de valent, estic tornant a disfrutar. Tinc una il·lusió d’aquelles que esperes amb candaletes. Recordes aquelles darreres ocasions, i vols tornar a viure-les.
Aquest cap de setmana hem fet un pas de gegant per fer-ho. Però queden tants i tants passos de gegant per fer! Després d’un llarg i dur trajecte cap a Pamplona, suportant pel·lícules aportades per els dos porters (sempre s’ha dit que per ser porter s’ha de ser especial...) i arribant al lloc, com sempre, amb hores d’antelació, i veient com mentre ells escalfen, tu esperes impacientment que comenci el partit. Ahir vam tornar a viure un bon partit en un bon ambient. Un bon partit que va acabar amb golejada. 2 a 7 al pavelló del San Antonio, on tant sols el Vigo Stick hi havia guanyat. Ho havia fet per 3 a 4 i suant tinta... Dissabte a nosaltres no ens va costar, i es va demostrar que som aspirants a una de les tres places d’ascens. I un gran ambient, perquè per fi, no vam haver de suportar aquelles insults per la nostra condició de ser catalans. De retruc vam poder celebrar que tornem a ser líder de la Primera Nacional. La derrota del Lleida per 2 a 4 a casa seva ens ha afavorit.
Però poc temps vam tenir per celebrar-ho. Això si. Ho vam fer com farien molts navarresos, o pamploniques, si som meticulosos. Dins d’una societat típica de San Fermin, i gràcies a que amb el Mataró i juga l’Orhi Labiano, un natiu de Pamplona.M’agradaria seguir el meu idil·li amb ell, però no podré. Potser hauré de disfrutar d’ell a distància... però podrà estar tranquil, que el nostre idil·li seguirà, segur! Quan torni, a més, ho faré amb més ganes!