En el meu món hi cap de tot, des de reflexions atontades basades en els meus sentiments, fins a experiències pròpies. Algú diu que explicar coses personals és una tonteria. Potser sí, però quan poden aportar coses a terceres persones, crec que pot ser interessant. Llegiu amb comoditat i no us enfadeu amb els meus pensaments... segur que no tinc raó! Aquest és el meu món...

19.3.06

El meu sant i el "meu" Espanyol...

Sant Josep.
Diuen que de Joseps, Joans i Ases n'hi ha a totes les cases. A casa meva, la meva mare (i en el seu temps la meva germana) han hagut d'aguantar a un Josep (el meu pare) i a un ase (jo mateix!).
Avui, doncs, hem celebrat els sants dels "joseps" de la família. I m'han regalat una entrada per anar a veure l'Espanyol a la final de la Copa del Rei. Un gran regal, i el final d'un dilema intern que tenia.
S'ha acabat. Me'n vaig a Madrid. Tenia por. Un dilema intern d'aquells que et deixa dormir, però que protagonitza els teus somnis. Tinc el bon record de la final del 2000 de València. No tinc, gairebé memòria, per enrecordar-me de la final perduda a Leverkusen. I ara arriba Madrid. Què havia de fer? Quedar-me aquí Mataró? Patir des d'aquí?... O jugar-me perdre'm la victòria de l'Espanyol a Madrid?
Avui al matí, molt d'hora per ser diumenge, me mare m'ha explicat com va anar el sopar que van tenir ahir amb els meus tiets per celebrar els Sants Joseps que hi ha a la meva família. La conclusió és que mitja família anava a Madrid... quinà enveja m'han fet... A l'hora de dinar, però, la meva germana i el meu cunyat ens han regalat (a mi i al meu pare) una entrada per anar a veure la final a Madrid. Al Santiago Bernabéu, el pròxim 12 d'abril... S'havien acabat els dilemes. Els "periquitos" tenim poques opcions d'estar a una final, i si tinc la sort de poder anar a dues en sis anys no puc desaprofitar la ocasió de fer-ho.
Darrera de l'Espanyol i del meu "periquisme" hi ha un fort sentiment de família. Tota la meva família, gairebé el 99'9 per cent dels Spà som de l'Espanyol. El dia de la final, un petit percentatge d'aficionats que hi haurà a Madrid seran familiars meus. De fet ja estan organitzats. Per terra, aire (i per mar no perquè no es pot) es desplaçaran fins a Madrid... i allà ens rebrà la meva cosina, madrilenya de mentida, que està vivint allà des de fa pocs mesos. Dic lo de mentida, perquè és una argentonina i catalana de cap a peus! He aprofitat el llaç d'unió familiar que tenim per demanar-li que em cedeix-hi un espai al seu petit piset. Com no podia ser d'una altra manera no s'ha pas negat. És la meva cosina Anna Spà. Una de les meves cosines predilectes, potser per qüestió d'edat ens hem entès sempre. I això no és peloteo. Ella ho sap i ara ho sabrà un xic més de gent. Tant ella com la Laura (com tots els Spà) som bona gent, malgrast algú pugui pensar diferent... serà senyal que no ens coneix de veritat!
Ara mateix, Madrid deu estar tremolant, i jo crec que aquí si que caldria posar "Madrid is expecting Spà family...". La intenció és quedar-me més d'un dia. De fet, un altre cosí, en Cesc Spà, ja m'ha dit que comptés amb ell i amb la seva germana, la Cristina Spà, per si em quedava per Madrid. Ells hi seran fins divendres. Amb en Cesc també hi ha un vincle destacat. Amb ell sempre ens quedarà, per exemple, el viatge a Londres o les escapades a Calella... Madrid de moment no es crema, de moment tremola perquè veu que el blanc, y en su defecto el vermell i blanc, serà tret durant unes hores dels seus carrers per rebre la massa blanc i blava.

Espanyol i Saragossa es juguen una copa. Nosaltres ja haurem guanyat abans de començar. I si després no es guanya, intentarem trobar la copa per la "Noche madrileña"...

"si,si,si...Nos vamos a Madrid!"

4 Comments:

Anonymous Anna i Laura Spà Cabot said...

"El nostre gran cosí i el nostre Espanyol...."
Després d'haver llegit el teu escrit... Madrid ja pot tremolar!!!A més, pa que la gente lo sepa, s'afegeixen tres Spa's més cap a la kapital(la Laura, el meu pare i me mare)I no patiu,en el meu pis hi ha lloc per tothom ;) "es molt GRAN"
Josete, com ja saps, les portes del pis estan obertes, i la Laura i jo et volem dir ke també ets un dels nostres cosins predilectes (akesta paraula ens ha agradat ;p) i que per tant, per tu no hi haurà mai un NO.
En fi, tot akest escrit era per dir que el que està passant no és un somni sinó una realitat: l'ESPANYOL ESTÀ A LA FINAL (ki val, val tu....... )

9:52 p. m.

 
Blogger Pol said...

Jaja Que bonic és veure a la familia Spà unida jajaa. Anna Spá, Laura Spà, fins i tot Cesc Spà...Jaja

Clar que has d'anar a Madrid, quin gran regal!!Jo no sóc del Espanyol, però ja que el meu equip ni hi és, doncs que guanyi l'Espanyol, molta sort pericos!!


Spà! (Josep) ens veiem el dimarts, que demà no hi vaig ;)

PD: Has vist el meu català ?:P

12:15 a. m.

 
Anonymous Luis Vea García said...

Felicitats per anar-hi. Espero que tinguem sort. Jo desde casa i veient telecinco cantaré també els gols de l´Espanyol.
Un altre perico.

11:07 a. m.

 
Anonymous Luis Vea García said...

Ja tenim la quarta! Espanyol!

7:52 a. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones