Els que no són del meu món....

Denigrant és que la “nostra” televisió faci la pitjor cobertura possible d’una semifinal de la Copa del Rei on hi pren part un equip català.
Ahir vaig quedar-me perplexa al veure que ela seva cobertura es limitava a fer un “ampli resum” després del “transcendental” partit AMISTÓS, entre Milan i Barça, en homenatge a aquell gran jugador de futbol que va disputar, ni més ni menys, que SIS partits amb la samarreta del Barça “contribuint a ampliar la grandesa del club blau grana”.... Va home va!
Ho escriuria en anglès, però crec que no em podria quedar allò que diuen “clar i català...”
Lamento profundament l’actitud de la “nostra” televisió, que cada cop és MENYS meva. Ho trobo una gran falta de respecte a un club centenari de la capital de la nostra NACIÓ, cap a uns aficionats (recordin que no som pocs) i cap a un colors (els de l’Espanyol i els de la bandera catalana) que nosaltres també sentim. Fent aquestes diferenciacions entre entitats tant sols ajuden a crear aquest odi que tenim els “periquitos” cap a el que ha de ser la nostra televisió, i farà més evident que el representant de Catalunya és el Barça. Però saben perquè passa això? Perquè no ens deixen ser ambaixadors a nosaltres. I perquè no ens tracten igual. I això ho faig extensiu a altres mitjans de comunicació que, per exemple, no posen en portada –El Mundo Deportivo, Diario Sport, etc...- (i ja m’enteneu el que vull dir, no ho posen destacat) que l’Espanyol ha aconseguit classificar-se per una final. Només es salva el 9. No cal que recordi que de moment el Barça no ho ha fet... I tant de bo que ho faci, així els catalans tindrem dues coses a celebrar, sempre i quan tinguem el mateix reconeixement els dos clubs.

Deixeu-me acabar dient ”... si,si,si, nos vamos a Madrid!”

(Per l'eliminació del racisme als camps de futbol. No tots els de l'Espanyol som com els que ocupen una part de Montjuïc)