En el meu món hi cap de tot, des de reflexions atontades basades en els meus sentiments, fins a experiències pròpies. Algú diu que explicar coses personals és una tonteria. Potser sí, però quan poden aportar coses a terceres persones, crec que pot ser interessant. Llegiu amb comoditat i no us enfadeu amb els meus pensaments... segur que no tinc raó! Aquest és el meu món...

6.4.06

Sobre les distàncies del meu món...

Hores de son perdudes. O millor dit, hores de son perdudes per aprofitar-les en converses sobre el no res o sobre alguna cosa més que el no res. De fet del no res va sortir la nostra relació. No la sabria definir, però crec que amb el mot relació ens podríem conformar. De fet és molt més del que en un principi hagués pogut succeir.
El nostre estat etílic no era el més propi com per establir una conversa decent. I el més normal és que en aquella situació haguéssim acabat la nit en un lloc ben diferent d’on ho vam acabar fent. No ens cansarem de recordar aquella nit, ja lluny en la distància però pròxima en les nostres ments.
De fet és l’únic record amb presència física que tenim un de l’altre. A partir d’aleshores, i per això potser és especial la nostre relació, ha continuat malgrat la distància. I per això aquesta relació no la podem deixar escapar.
I et sorprendrà que ho escrigui en català, de fet més que sorprendre’t, el que passarà és que t’emprenyarà un munt. Però vaja, potser així no caldrà ni que estiguis tres mesos a la meva terra per aprendre una llengua que en part també és teva.Només escrivia perquè vegis que la nostra peculiar història no mori mai. No vull saber com. De fet tant és com acabi, mentre sigui tenint un bon record d’aquella nit i d’aquestes converses banals que ens ajuden a l’un i a l’altre a desestressar-nos de les nostres paranoies. De fet la distància és un problema, però ningú ha dit que no pugui ser una avantatge. No creus?

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

Hay momentos en nuestras vidas que son inolvidables y así es como veo y siento yo la forma en que nos conocimos y empezamos a hablar nosotros.A veces cuando menos te lo esperas llega a tu vida una persona que te sorprende,yo no creia en este tipo de cosas,pero en una noche de fiesta ovetense,conocí a un Catalán que sólo con un abrazo y un beso descolocó todos mis esquemas sobre el amor. La distancia hace el olvido?yo creo que no.Besitos desde una tierra que dicen que es un paraiso natural.

6:32 p. m.

 
Anonymous Anònim said...

Carai quins missatges mes macos que et deixen Spà :)
T'envio una abraçada i et desitjo una bona Easter.
Comella Firmet
http://guallavitoclub.blogia.com

2:55 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones