En el meu món hi cap de tot, des de reflexions atontades basades en els meus sentiments, fins a experiències pròpies. Algú diu que explicar coses personals és una tonteria. Potser sí, però quan poden aportar coses a terceres persones, crec que pot ser interessant. Llegiu amb comoditat i no us enfadeu amb els meus pensaments... segur que no tinc raó! Aquest és el meu món...

13.6.06

Votaré en blanc!


Si. Ho tinc decidit. Votaré en blanc.
No, tranquils, no m’intenteu convèncer amb mails a favor del Si. Ni tampoc a favor del No.
No puc votar Sí a un estatut que ha ens han retallat. Ho sento molt, i no m’intenteu convèncer que no dic la veritat. No és el mateix que va sortir de Catalunya i el que vam dir Si els catalans. Resulta que els psoeistes se n’alegren d’haver-lo retallat. Cal recordar la mítica frase del senyor Guerra?
Tampoc és la paraula del president del govern. El senyor José Luis Rodríguez Zapatero, que va dir que aprovarien l’estatut que sortís del Parlament.
Tampoc puc votar a favor d’un text que per culpa d’aquest s’ha trencat el govern que tanta gent desitjava. D’esquerres i catalanista...
Tampoc puc votar No. I perquè? Doncs perquè també sé que el nou text ens aporta coses que no tenia l’antic estatut, tot i que torno a repetir que no tot el que esperàvem. Tampoc puc votar el que vota el Partit Popular. Crec que ERC s’ha equivocat, i si es negava a votar si, deixar-ho en blanc. Saber que ens interessa el tema, però que no podem votar ni Sí ni NO.
Que qui cregui en Déu, aquest l’agafi confessat, perquè em sembla que això tindrà tela....També m’agradaria que la participació no superés el 50 per cent, per veure com a la meitat dels catalans ens cansa aquest nivell de política... L’insult i la provocació han guanyat a la paraula, i això fa mal a una societat que fa molt pocs anys estava en un règim dictatorial.

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Fas ben fet noi.
Jo estic fins els collons, i perdona la paraula... Estic farta (ara millor) dels politics, de TOTS. No es salva ni un. Porten la tira de temps marejant la perdiu amb l'Estatut i mentres hi ha la tira de problemes per solucionar. Els de veritat, els que preocupen a les persones. M'indigna! Els joves que no es poden comprar un pis, els avis que no poden pagar-se una residencia i tenen que esperar mig any (inclús estant molt fotuts) per tenir dret a una (tenint molta sort), l'inseguretat ciudadana (que cada día es més heavy)... Osties, prou ja de tantes xorrades i que es posin les piles pel poble! Una abraçada i bon cap de setmana
Comella Firmet
http://guallavitoclub.blogia.com

PD. Em sento molt catalana, per qui per un moment ho hagui dubtat. Ah y també m'agradaria que guanyés España el Mundial. ¿Sóc rara? ;)

4:38 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones