Un món sense prejudicis...

Perquè sempre hi ha gent a l'altre costat. Perquè sempre hi ha gent que t'entén. I pel que és més complicat. Perquè sempre hi ha gent, que malgrat la distància, sempre t'ofereix un tros d'espatlla per arrepenjar-te, i una orella per explicar-li els teus maldecaps.

No et podràs queixar. Que en la distància és el segon post que t'emportes! -bé, et podràs queixar, que l'he tornat a escriure en català-

La distància pot fer intermitent les relacions d'amistat, però segurament les fa més fortes. Adriana, Àngel... i perquè no, Pau (malgrat estar a prop a vegades estem massa lluny)... que dures són les distàncies!