De Santes i Domingos

Quants dies sense la tranquilitat que començarà demà. Quants dies de mil i una històries viscudes. Quants dies de disfrutar sense parar i treballar sense enterar-se un del que arriba a fer.
Dies que han estat magnífics, però alhora amb una tristor que a la que menys t'ho esperes s'apodera d'un mateix. La mort de la noia castellera i l'enfermetat d'una persona que ha estat clau en el meu desenvolupament com a professional han estat dos cops, que d'una manera o altra, m'han tocat.
Però Les Santes són una festa especial. Com també ho són la Festa Major d'Argentona. M'encanten. Per l'ambient, per l'amistat, per la calor... i perquè són Santes, que coi!
Les d'Argentona també fa anys que les visc. Jo primer les entenia com a un perllongació de la Festa Major de Mataró, però a mesura que han anat passant els anys, he pogut observar que aquesta festa no té res a envejar a la de Mataró.
Quedo impressionat, per exemple, de la "Garrinada", una festa feta pels joves del poble (un gran nombre d'ells), amb el recolzament econòmic de l'Ajuntament. Cada any, i malgrat canviar el cartell musical, mantenen una gran afluència de públic, recolzada enguany per la coincidència de la "Garrinada" amb el cap de setmana. Una festa que he pogut descobrir, un xic mé sa fons, amb la Mònica. Personatge increïble i sorprenent, amb lo bò i dolent que això comporta. La vaig conèixer un dia de festa major, fa molts anys...
Res, que toca disfrutar de la darrera nit de Festa Major, i començar les esperades vacances (3 dies amb la meva germana i el meu cunyat), i tot abans de marxar definitivament de Mataró, d'Argentona, i de tot el que m'envolta.
Marxava, pensant que no deixaria res aquí, però deixo moltes coses... però en cap cas masses. Les justes i necessàries per saber que sempre tindré alguna cosa per aquí!