Aniversari

Dijous, 28 de setembre. Sortim uns quants de la casa a fer una volta per les rodalies de la Universitat. De fet, sortim a la discoteca de la universitat, del Students Union. Son les dotze, i m’apareixen amb una cervesa de molts litres…. Es el meu aniversari… Primera sorpreseta.
Arriba la nit, i no sé si pel somni, no recordo mai els somnis, o el perquè… però el que menys vull és celebrar el meu aniversari. Melangia. Suposo. Porto gairebé un mes fora de casa, i suposo que això es nota. Sorprenentment tinc connexió a la meva habitació, que és molt ample i espaiosa, però sense connexió a internet.... M’obra una finestra la Eli, i comencem a parlar, i/o explicar-nos les penes. Però resulta que em fa treure el primer somriure del dia. Abans de marxar de Mataró, em va dir que esperava que la distància ens unís un xic més. Diuen que a vegades va bé, i potser en aquest cas, això ha ajudat.
Segueix el dia. Deixo a alguns de la casa fent un examen d’anglès, un examen protocol·lari, però examen... (jo l’havia fet el dimecres). Em quedo amb el gran del grup, en Fèlix, d’Igualada, i com ja havíem planejat anem a buscar els asturians (cal remarcar que hi ha dos asturians i un càntabre). Són l’Héctor, en Marcos i en Rafa. I què fem? Doncs endinsar-nos en el carrer principal de Wolver. Primer un McDonald’s i després a arrasar les botigues. Bé... arrasar...no del tot. Almenys per mi. M’autoregalo una gorra dels New York Yankees i una samarreta amb el lema “Extreme”. Acabem fent unes pintes a un dels molts pubs que hi ha. Són les 17:30...imagineu-vos per arribar fins a les 19 hores encara en el mateix local. A les 20h començava la festa a casa... i jo volia dutxar-me, arreglar l’habitació.... doncs res de res. No puc. Fan mans i mànigues per evitar-ho i ho aconsegueixen. Són les 20:15 i entro per la porta de casa.... sorpresa... 30 persones habiten el nostre menjador, el menjador on normalment ens costa habitar-hi 6 persones....
La gent de la casa va estar tota la tarda currant-se la millor festa possible, i us ho juro que ho van aconseguir. Hi ha gent de vàries zones d’Espanya. Diuen, alguns mataronins amb els que he parlat pel msn, que potser deixaré de ser un votant d’ERC, però no estic gaire segur. El que està clar, és que aquí ja ens podem deixar de xorrades polítiques si volem viure bé...
La festa va ser lo millor de la nit. Espai petit, un munt de persones, i un bon rotllo increïble. Només us dic que la majoria va habitar la cuina, que és més petita que el menjador...
A tots els que us vau recordar del meu aniversari. Als que em van enviar missatges i he tingut la mala sort de no veure’n ni un, als que ni tant sols se’n va recordar que el dia 29 feia 26 anys... moltes gràcies!
I a tots els de la casa i tots els espanyols de Wolver... gràcies per fer-me gaudir de l’aniversari més complicat que he tingut mai!