Masses coses per un post...

Porto dos mesos aquí. I m’estic habituant a aquesta vida. Sí, sí, una vida totalment diferent a la que es pot fer a Mataró. Condicionats pel tema econòmic això m’obliga a fer molta vida familiar. Després de veure les dues temporades de Lost, començar la tercera, començar també Prison Break, veure un munt de pel·lícules, moltes d’elles en anglès i subtitulades en anglès, es pot dir que estem fent vida familiar...
Però no tot és vida familiar. Malgrat que això ocupa bona part de la nostra vida, també tenim vida a l’exterior. S’ha de tenir present que les temperatures quan marxa el sol (que aquí ho comença a fera partir de les 4 de la tarda) baixen més del que ho fan habitualment. Estem entre 2 i 4 graus sota zero. Jaquetes, guants, bufandes... qualsevol estri es bo per combatre el fred.
La vida nocturna ha disminuït. Ens limitem a sortir el divendres, i algun dilluns, a la festa universitària de la discoteca més gran de Wolverhampton. Una vida nocturna que serveix per unir a la gran majoria d’espanyols i saber com ens va la vida a l’estranger.
Una vida que en el meu cas ha estat marcada per els problemes per obrir un compte en el banc. Problemes i més problemes a qualsevol dels bancs als que he anat a demanar que me’n obrissin una. Cap d’ells ha volgut. També aquí he comprovat lo desagradables que poden ser els anglesos. Un empleat del HSBC gairebé em fa fora de la oficina i crida a la policia per no portar el passaport... Molta comunitat econòmica europea per després no poder anar per la vida amb el DNI espanyol. Divendres, en canvi, al banc d’Escòcia van ser molt més amables, i em van explicar que una nova llei política referent al obrir un número de compte no accepta res més que el passaport. No sé, em fa veure a vegades que estem al cul del món... En resum, que moltes gràcies a aquesta política d’acolliment a l’estranger, bàsicament per deixar-me sense la possibilitat d’obrir un compte.
Ja veieu que no m’avorreixo gaire. A més dintre de dos setmanes fem una presentació en power point per l’assignatura de Political Communication. Hem de plantejar una crisi de govern i com nosaltres ho haguéssim solucionat. Nosaltres (Fèlix d’Igualada, Andreu de Sant Andreu de Barcelona, i David de Santander) hem agafat la “crisi del prestige”. Veure’m com ens en sortim. Ja us ho diré.
El pròxim objectiu és poder trobar una feina... avia’m si tinc sort, perquè clar, sense compte no sé si em serà fàcil!

Això que heu llegit està escrit en diumenge, hores abans d’un fet històric. Dos i mesos i una setmana després d’estar per aquí, en Charly i jo hem pogut veure en directe per Sky Sports un partit de l’Espanyol. Els dos som socis i ferms seguidors de l’Espanyol. HO hem deixat palès, i tothom ja ho sap. Malgrat tot ell va anar al camp del Chelsea a veure el Barça i normalment els dos acompanyem als culés a veure els partits del Barça (que els fan tots) al pub de davant de casa o a prop de la residència (a una mitja hora de casa). Lamentablement les coses no canvien gaire. Quin partit el d’ahir. Empat a 1, gol fantasma que segurament no xiularien al Bernabéu o al Camp Nou, targeta vermella rigorosa, Ayala repartint faves a tort i a dret...

M’alegra veure, per altra banda, que el Club Hoquei Mataró està fent una temporada per emmarcar. Digne d’elogi, com també m’agrada que el primer equip masculí de waterpolo del CN Mataró. Comentar que he participat ja dues vegades a Mataró Ràdio, i que em fa molta il·lusió, m’han fet dues entrevistes, l’Anna Gual i en Kiku Rimblas (sí,sí el jugador del CE Mataró) per els seus respectius programes i m’hagués passat hores xerrant. I el bàsquet i l’handbol masculins sembla que també funcionen. No perdo detall, de res. Des de la distància. Per cert, des de la distància faig d’administrador del blog de notícies del CH Mataró. Aprofitant les notícies del capgros.com i també tinc previst fer algun article d’opinió (de fet ja n’he fet un)

Ui...m’he allargat una mica massa, però havia d’explicar moltes coses... M’agrada saber coses de la gent de per aquí, avia’m si aneu escrivint-me mails! Ah... que no sabeu la meva adreça, clar, clar... doncs mireu, no teniu excusa josepmariaspa@hotmail.com

Petons i abraçades per tots!