Brain storming

Queda poc més d’un mes (que complicat dir-ho!) per tornar a casa. El 20 de desembre estaré novament donant voltes per Mataró.
És el primer cop que passo tants mesos fora de casa, sense tenir contacte visual amb els meus pares, amb la meva germana, amb la meva estimada iaia… Amb la meva família en general. Segurament aquest Nadal serà especial. Si sempre ho és, pels records que comporta i la unió familiar que es viu, aquest cop serà més notori.
Amb la distància te’n adones de moltes coses. L’altre dia em deien que si enviaves la merda ben lluny, semblava com si te la traguessis de sobre. Estar lluny és com no estar present. Però al final no és així. Hi ets. Estàs lluny, i la gent s’obra. En un cas concret, no sé si sap que tornaré, i que m’agradarà tornar a escoltar el que envia ben lluny...
Mireu, aquí he fet una gran família. D’aquelles amistats que faries moltes coses per mantenir-les. Gent que sense esperar res a canvi, et dóna la mà, perquè sap que en aquell exercici, de tirar-te enrera per avia’m si t’aguanten, tu estaries allà. Són una família que segurament durarà molts anys. I als que segurament mai podràs oblidar.
Però la meva gran “família” (a part de la que porta la meva sang, que és el millor que he pogut tenir mai, i sempre m’ho estan demostrant!) és la que he deixat, i la que espero retrobar ara el desembre i més tard quan torni a baixar.
Quina pluja d’idees. Són les 03:00 del matí i aquí estic, sense haver sortit a donar un tomb. Estirat al meu ampli llit, i deixant anar la meva ment. Feia dies que no ho feia plasmant idees en aquest blog... Però avui ha estat un dia feliç. Feia dies que ho esperava i pensava que tardaria en fer-se realitat, però avui he sentit aquelles veus amb les que confio de veritat. En Pere, l’Oriol, l’Anna, l’Ignasi, la Sandra (o tieta San)... i qui si no... que gran! Jordi Rabassa conduint un espectacular programa... aquestes són les veus que també porten tècnics al darrera. Kiko (...me pones?...) Esteban (pel que tinc una gran devoció) Gerard (...amb el que sempre vaig confiar!) en Marc (al que no he pogut veure treballar en el programa, però del que tinc referències anteriors, i no pas dolentes!)... tots, absolutament tots... Nois i noies... som grans! I Tinc moltes ganes de tornar... quina enveja. Som grans, nois! Ens estem fent grans i ho esteu fent molt bé!
Gràcies Joan Antoni per fer-me passar una gran tarda de dissabte, en una ciutat on a las 16h ja és fosc.