Nebulosa mental

Estic a quilometres de distancia de la meva terra, de la meva gent i del que a mi mes m’agrada.

Aquest cap de setmana s’ha cremat el repetidor o part d’ell de Televisio de Mataro, no he sortit divendres (ho vaig fer dijous) i he escoltat despres de bastants mesos un nou programa d’impavids (perque vegis Lou que tan fiestero no soc) i he escoltat l’empat a 4 del CH Mataro amb el Voltrega. Pero aquests dies he pensat, he escrit i he parlat molt del futur, del nostre futur, amb els meus companys de feina.

Ha arribat l’hora de planificar be el que ha de ser de nosaltres en els proxims mesos. Es hora, com em deia dissabte l’Esteban, de plasmar en paper aquesta nebulosa mental que fa tants anys ens porta rondant el cap.

Portem molts anys aprenent i patint, es hora d’iniciar el nostre viatge pel mar que mes ens agrada.

Aneu fent les maletes nois/ies, que aixo no tindra parada!