En el meu món hi cap de tot, des de reflexions atontades basades en els meus sentiments, fins a experiències pròpies. Algú diu que explicar coses personals és una tonteria. Potser sí, però quan poden aportar coses a terceres persones, crec que pot ser interessant. Llegiu amb comoditat i no us enfadeu amb els meus pensaments... segur que no tinc raó! Aquest és el meu món...

17.1.07

Primeres notícies de la "second season"

Ja ha començat la second season a Wolverhampton. Els més de 100 estudiants de la península i els milers d’estudiants d’arreu del món tornem a pendular (es diu així fer el pendó?o vol dir fer el pèndul? bé, de totes maneres, signifiqui el que signifiqui, pot ser acceptat en aquesta frase) per els carrers d’aquest municipi anglès, que destaca per la “amabilitat” de la gent que hi viu. Bé, pregunteu per l’amabilitat a la gent que ha pogut veure de primera mà com les gasten els wolverhamptonians…. Aix….
La primera setmana a Hordern Road 231 ha tingut la visita d’un altre mataroní. En Pere Rubí ha estat la primera visita de l’any 2007 a una casa que pateix canvis constants cada dia. Si habitualment som 6 (últimament acompanyats per la presència femenina de la nòvia del Charly, la Gemma de Mieres) ara mateix som quatre. Estem en dues setmanes que no tenim classe, cosa que he aprofitat per acabar d’ultimar dues coses vitals en aquesta terra si ets estudiant, i l’únic que fas és gastar. Un cop aconseguit el passaport, ja he fet el darrer pas per obrir un número de conte, i estic a l’espera de trobar una feineta que m’ajudi a recuperar-me (o ajudi a la meva família a recuperar) del desgast econòmic que suposa això de viure a UK.
Poca cosa més, agrair públicament a en Pere que m’acompanyés a casa durant aquesta setmana, que fes el viatge d’anada més amè, i esperant que hagi pogut veure, més o menys, com és la meva vida en aquí, i com és la gent d’aquí. I certificar que no m’equivoco quan parlo que les relacions entre les persones aquí són molt diferents que en altres llocs...
Merci Pere!
Aprofito per felicitar públicament, ahir ho vaig fer en privat per mòbil (espero que hagués arribat) a l’Àngel pel seu 27 aniversari.... que fort! Camí cap als 30, eh! I jo et segueixo des de prop! Pablito... en breu tu.... crec que recordo del dia... i això en mi és fort, eh! Petons pels dos!

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Ei Spaaaaaa..... moltes gracies per la teva felicitació... la llegeixo tard pero aqui estic...
Pos...si tio....cami dels 30...pero que fuerte me parece todo...Aqui tot segueix en el seu ordre..
Un petonet molt gran.... i fins aviat....
Per cert... y coño con la morenaza.... veig que les tries be... puc estar tranquil....;)

11:09 a. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones