L'esperit del Nadal

Bé, sumat a les emocions que tens al tornar a casa, després de temps allunyat, l'època de l'any en que he tornat, estareu d'acord en mi, està plena d'emocions. Li diuen l'esperit del Nadal, i ja pot ser positiu o negatiu, però aquest esperit hi és.

És època de records, de les persones que ja no hi son, de les persones que no poden disfrutar com ho fas tu; d'una festa que ha anat tornant-se molt consumista. Però ja no només de les persones, també dels moments, de les emocions, les velles, les noves, les inesperades...

Podríem dir, o almenys en el meu cas, puc dir, qùe és una època de reflexions. Més en el meu cas, que potser aquests dies acabo sent un simple observador del que passa en el meu entorn.

No voldria pas posar-me melodramàtic, simplement expressar els meus sentiments, en un blog on hi acabo expressant moltes de les meves emocions.

Avui, en el tram final del dia, he tingut el privilegi de veure com un amic meu anunciava que en els seus plans més immediats estar el casar-se amb la persona que estima. Fins aquí, i amb aquesta frase tant freda, podria semblar normal. Però quants cops ens hem imagina't aquest moment. El moment en que un amic teu et diu que es casa. És el primer cop que em passa, i sincerament ha estat molt emocionant. Una persona a la que coneixes de fa anys, que has compartit mil moments, mil Nadals, mil estones, bones i dolentes.... no sé... una nova experiència!

Que per molts anys així sigui. I tant a ell com a ella els hi desitjo el millor. Dues grans persones, segur que sempre tindran un bon final!