En el meu món hi cap de tot, des de reflexions atontades basades en els meus sentiments, fins a experiències pròpies. Algú diu que explicar coses personals és una tonteria. Potser sí, però quan poden aportar coses a terceres persones, crec que pot ser interessant. Llegiu amb comoditat i no us enfadeu amb els meus pensaments... segur que no tinc raó! Aquest és el meu món...

13.4.07

El darrer viatge

Al final el càncer ha estat més fort, i ha pogut amb la vida d’en Bis.
Vaig tenir la sort de poder-lo veure dos dies abans de la seva dolorosa mort. I sé que estigui on estigui, ara mateix estarà amb més pau i tranquil•litat que no pas aquests darrers dies.
La seva mort, però, ha arribat un cop ja he tornat a Wolver. I quedo lluny, però molt a prop estan els meus sentiments cap a ell. Si Televisió de Mataró s’havia convertit amb la meva segona, per no dir primera casa, ell havia passat a ser el meu pare a nivell professional. Vaig entrar a la TVM i ell em va donar tota la llibertat del món a l’hora de plantejar-li situacions i projectes. Ell confiava en mi, i jo sempre he confiat en ell i en el que ell defensava.
Des de la meva entrada a la Televisió puc dir, i no m’equivocaré, que han estat els millors anys de la meva vida a nivell professional. Plantejar-se ara el futur sense ell és molt dur. Tots ho sabem. Ell era el tronc central de la nostra televisió. Ell era amb el que podies anar a fer un cigarro, i plantejar-li els dubtes que tinguessis, perquè sempre tenia una resposta.
Ens deixes un buit molt important Bis, però com ja he dit en algun altre lloc, ens deixes un somni a mig fer. No sé com ho has fet, però hi ha molta gent que segueix els teus ideals. Que creiem en el teu somni que un dia vas tenir. No dubtis que entre tots ho tirarem endavant.
Una forta abraçada a tota la gent de TVM, que deuen estar passant per un molt mal moment.
Gràcies Bis per rebre’m l’altre dia. Coincidències o no, he tingut temps a veure’t dos cops més quan el mes d’agost em deies que ja no ens veuríem més. Has estat un home fort, que ha lluitat per el que volia. Que almenys ens quedi això a nosaltres.
En pau descansis, jo personalment no et podré oblidar mai!

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

No he pogut fer-te avui una abraçada, com ho he fet amb la resta dels teus companys i amics de TVM...
Com bé dius, dijous tornaves a Wolver. Vam comentar el què podia passar fent una cervesa el dia abans...
Des d'aquí, des de la Baixada de les Espenyes, rep tot el meu suport. Una abraçada ben forta i un petó... i tots els ànims i força per continuar aquest camí que en Bis us va marcar, que ell us va saber transmetre d'una manera tan honesta i rica, i que jo sempre he admirat. T'ho havia dit moltes vegades durant aquells mesos en què vaig viure, més d'aprop, la vida de TVM. Era sorprenent com els seus somnis, els seus desitjos, els seus ideals, els seus reptes els va saber transmetre perquè avui, tots ells siguin tan vostres...
Un petonàs

11:03 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones