El darrer viatge

Al final el càncer ha estat més fort, i ha pogut amb la vida d’en Bis.
Vaig tenir la sort de poder-lo veure dos dies abans de la seva dolorosa mort. I sé que estigui on estigui, ara mateix estarà amb més pau i tranquil•litat que no pas aquests darrers dies.
La seva mort, però, ha arribat un cop ja he tornat a Wolver. I quedo lluny, però molt a prop estan els meus sentiments cap a ell. Si Televisió de Mataró s’havia convertit amb la meva segona, per no dir primera casa, ell havia passat a ser el meu pare a nivell professional. Vaig entrar a la TVM i ell em va donar tota la llibertat del món a l’hora de plantejar-li situacions i projectes. Ell confiava en mi, i jo sempre he confiat en ell i en el que ell defensava.
Des de la meva entrada a la Televisió puc dir, i no m’equivocaré, que han estat els millors anys de la meva vida a nivell professional. Plantejar-se ara el futur sense ell és molt dur. Tots ho sabem. Ell era el tronc central de la nostra televisió. Ell era amb el que podies anar a fer un cigarro, i plantejar-li els dubtes que tinguessis, perquè sempre tenia una resposta.
Ens deixes un buit molt important Bis, però com ja he dit en algun altre lloc, ens deixes un somni a mig fer. No sé com ho has fet, però hi ha molta gent que segueix els teus ideals. Que creiem en el teu somni que un dia vas tenir. No dubtis que entre tots ho tirarem endavant.
Una forta abraçada a tota la gent de TVM, que deuen estar passant per un molt mal moment.
Gràcies Bis per rebre’m l’altre dia. Coincidències o no, he tingut temps a veure’t dos cops més quan el mes d’agost em deies que ja no ens veuríem més. Has estat un home fort, que ha lluitat per el que volia. Que almenys ens quedi això a nosaltres.
En pau descansis, jo personalment no et podré oblidar mai!