En el meu món hi cap de tot, des de reflexions atontades basades en els meus sentiments, fins a experiències pròpies. Algú diu que explicar coses personals és una tonteria. Potser sí, però quan poden aportar coses a terceres persones, crec que pot ser interessant. Llegiu amb comoditat i no us enfadeu amb els meus pensaments... segur que no tinc raó! Aquest és el meu món...

21.5.07

Gràcies, Gracias, Merci, Thanks, Dziękują

Ha tocat dir adéu, adéu a una família amb la que he compartit nou mesos. Amb lo bo i lo millor , però sobretot amb lo millor que ha succeït durant aquests mesos. Per això, i perquè tothom m’entengui aquest post serà “multilingüístic”.

Gracias gente, gente de todas las partes de la península por haberos hecho un hueco en mi corazon y en mis pensamientos. Gracias por todo lo que habeis dado para hacer de una estada de 9 meses, una estancia corta y llevadera. Gracias a la gente de todos los sitios de Hordern Road; Middlesex Hall, Powis Hall, Oxford House, casa de las asturianas 1 y 2, “Querubinos” house, etc, etc. etc. Mis lágrimas del viernes noche no eran fruto de una borrachera, ni nada parecido, eran lágrimas de saber que perdia el conctacto diario con grandes persones con las que he pasado grandes momentos!

També t’incloc a tu, últim reducte català a las residències. Sílvia, Maçanet i Mataró estan a tocar. Llàstima haver començat a tenir xerrades profundes en la darrera etapa de la nostra estada a Wolver. Gaudeix i viu la vida. tant jove.. qui tingués la teva edat! Merci, en serio, per tot!

Thank you, in special, Pablo, for your attention in all the things during these nine months. Thank you for all. You make easier our stay in Wolverhampton, and you help us in all situations. I expect to see you during this summer, because, and I talk in first person, but other persons think like me, that you have a friend and a house whenever you want in Mataró.

Vous remercier des amis français pour tout le momments pendant ces neuf mois. Vous remercier dans le spécial à Aurelien, Vincent, Cami, Constance, et vous tous. Vous êtes de bon ami, et je vous rappèlerai toujours. Merci... (sorry for my french, it’s a translation... you know that i don´t speack french) Thanks for Bob, not french guy, but from Luxemburg, one of the best players, in all the sports that you can imagine... ;-)

Thank you in special to Joana and Diana, the pretiests polish girls. Thank you Joana for be a good friend, and for understand me in all situations. Thank you Diana for all the nights in City Bar. And special for the last night. Girls, when you and to visit Barcelona, phone me or talk with me in Messenger. I will try to say it in polish... another free translate.. ;-)


“Dziękują w specjalny Joana i Diana, “prettiest” polskie dziewczyny. Dziękują Joana dla jest dobry przyjaciel, i dla rozumieją mnie w całych sytuacjach. Dziękują Diana dla całych wieczorów późnych w Miasto (miejski) Zakazywać (zagrodzenie; przeszkadzać). I specjalny dla wczoraj wieczorem. Dziewczyny, kiedy wy i wizyta (odwiedzać) Barcelona, telefonują mnie albo rozmowa z mną w Messenger”

Gràcies, en especial a la gent de Hordern Road, als de casa meva. La que ha estta la meva família més propera. Gràcies per ser com sou i per haver passat tants i tants i tants bons moments, malgrat les condicions climatològiques hagin impedit poder fer més activitats. Sempre em quedarà en el rècord totes les situacions que hem viscut. Us podeu imaginar que vam arribar a fer campionat de ping pong al menjador de casa? Inclòs es va plantejar fer un torneig de mini golf... jajajaja Boníssim. Concursos musicals, bases, pocker, partis de futbol... moltes coses que mai podré oblidar. Gràcies Andreu, Aleix, Eloi i Fèlix.... Gràcies, unes gràcies on hi esteu inclosos Charly i Gema, i Kiri, que malgrat arribar tard, veig que t´has instal·lat a la perfecció. Gràcies, doncs a la gent de Fawdry Street. Primer companys de Hordern Road, i després per motius d’espai, veïns però amb molts vincles, com la nit compartida a Glasgow...

Gràcies a una persona amb la que no se perquè ha succeït una gran amistat. I això què només hi va estar un semestre. No sé què hagués passat si arribem a compartir més mesos en un mateix poble... ara, ja no podré agafar “el de i 33”, i no vivim en la mateix ciutat (sí, sí, Mataró és una ciutat... capital de comarca!!!! recordo!!!!) però per això mateix, ara les cerveses o les xerrades banals que puguem tenir, no tenen excusa de no poder ser. Saps que no desapareixeré mai. Gràcies Núria.

Gràcias a todos, es que me pondria a poner nombres, pero me dejaria a mucha gente. Pero lo sabeis, a quien me refiero. Gracias Patri, Mikel, David, Jelen, Pampin (guardo tu guitarra!), Jon Ander, Charly “el basco”, Pitxon, Héctor (que bueno, un asturiano cantando "El meu avi" i "L'estaca"), Noe, Bea, Adry, Rafa, Alex, Quique, Fidel, Marcos, Edu, Carles, todos, y me estoy dejando a gente!... pero soys todos!

Gràcies, Gracias, Merci, Thanks, Dziękują

2 Comments:

Anonymous EDU said...

Eres un fenomeno, por fin he podido entender todo lo que pones en tu blog jajaja, Que tengas mucha suerte tio, ya sabes que eres el puto amo

3:04 a. m.

 
Anonymous Sílvia Toledo said...

jursssss no u avia vist mai encara!!!! :(

merci a tu tmb... pk akest segon semestre va ser un gran semestre! ens vam coneixer molt millor (no com akell dia de halloween... :P) i les nostres converses comenxaven a ser ben interessants!! Deal or not deal? jujuju k b mu vaig pasar akella nit!

avere si ens viem aviat jurs!!!! barrakes potser???? ket semblaria? k des de maig k no ens viem i estem a 30 minuts!!!!!!!

petonets josepet!!!!!

speak soon!!!


Sílvia

10:26 a. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones