Somriu

Somrius però no t'afecta,

aquest somriure és part de tu

avui no vull cap repte

crec que he nascut per ser feliç

Si mai no he estat subjecte

a cap pressió mental deu ser

que el meu cap no tolera

cap concessió de debilitat

Somriu,

el món no està tan perdut

els somnis fan que tu, avui,

aixequis un nou futur.

He vist passar de pressa

tot el meu pas per aquest indret

d'on tothom creu merèixer

un tracte un xic més indulgent

Potser la gent espera

una catifa sota els peus

per no embrutar la sola

d'un pensament tan pobre i gris.

Me l'autodedico! El que deia en el darrer post. Més val aixecar el cap i veure el que ens rodeja. I somriure... Però jo mai podré desaparèixer per sempre. Mai...