Somnis

No sóc de les persones que recordi el que somia la nit abans. Pocs són es dies que puc recordar el que he somiat. Darrerament el que hem passa es que recordo només persones que surten en el meu somni. Però vaja...
Us heu plantejat mai que a vegades mai en tenim prou? Què sempre somiem, i que sempre intentem somiar més del que tenim.
A vegades potser hauríem de parar-nos un moment i veure el que tenim. Aixecar el cap i veure el que ens rodeja. No cal somiar amb grans coses, i a vegades cal ser més conformistes. A vegades els somnis no es poden complir. Per molt que lluitis, no depens de tu mateix.
A vegades, la gent com jo que vivim a base de somnis, no gaudim del present; del que tenim, del que anem aconseguint camí del somni... i sempre mirem al futur... Cap al més enllà. I si al final si no aconseguim el nostre objectiu sembla com si haguéssim fallat. I en canvi, pel camí hem aconseguit un munt de sentiments i situacions, que al final acabem obviant.