Ja sabeu perquè sóc de l'Espanyol...

Ja està, ja he despertat del somni. Ja sé que no som campions, i que l'any vinent tampoc ho podrem ser. A l'espera d'una invitació (que crec que ens mereixem) només em queda dir... gràcies. Gràcies per explicar el que jo mai he pogut explicar amb paraules. Perquè sóc de l'Espanyol? Dimecres ho vam explicar, perquè des del minut 0 sabia que aquell partit nosaltres ja l'havíem guanyat. No importava el marcador. Sabia que ho donaríem tot i així va ser.

Gràcies per tota la mescla de sentiments que vaig poder sentir durant més de dues hores...

La força d'un sentiment... per això sóc de l'Espanyol!

Directius; no ens decepcioneu. Sabeu que hi ha diners per gastar, gastem-los en mantenir el bloc. No cal portar cracks. Al final els que estimen més la samarreta són els de sempre. I, com que veig que cap mataroní ho ha dit encara... Marc, no et preocupis. Pensa amb la poca gent que amb la teva edat ha llençat un penal tan decisiu com el teu. A penes ens coneixem, però, només et desitjo un gran futur. T'ho mereixes! Això i més!

Forza Mágico Espanyol!!!!

(Ah, en breu un recull fotogràfic de la final!!!! i si... amb faldilla escosesa!!!....jejeje)