No cal dir-ho més alt

www.perepascualpic.blogspot.com

No cal dir les coses altes, amb només simples paraules, clares i concises, les coses queden clares.

PD: Sí, torno a escriure. I no serà per estar desenfeinat. Necessito escriure.

De música...

Durant aquests nou mesos he estat compartint casa (231, Hordern Road) amb quatre persones més (des del gener, però sis persones més durant els primers mesos) i evidentment a part de compartit menjars o beures, també he compartit música. Molta música.

El nostre “menjador” o potser seria millor dir “sala d’estar” ha escoltat ritmes ben diferents, depenent de qui posés la música. L’Aleix amb la seva música electrònica, l’Aleix amb la seva música punk, el Fèlix amb el seu R’n’B o com s’escrigui, i l’Andreu amb el seu hip hop (entre d’altres com “Gusanito” o “Pirata de Boquita”.... –no s’admeten comentaris) han estat compaginats amb la meva, que tirava més cap a la rumba i rock català, presidit evidentment pels Pets (que per cert m’haig de comprar el seu nou disc).
Al final, després que hi haguessin disputa per la música es va decidir en “assemblea” que es faria una llista amb música de tothom. D’aquí va sortir una de les darreres iniciatives per passar el temps (si no contem el torneig de ping pong o l’intent de PGA de mini golf dintre de casa.... –tampoc s’accepten comentaris-) que era ni més ni menys que fer un concurs musical per esbrinar nom de cançó. Artista, àlbum i gènere. A cada cosa que encertaves t’emportaves 5 punts.

Bé, després d’aprendre també de cultura musical, em trobo que diversos “grans” de la nostra llista (amb el permís de David Hasselhoff i el seu “Jump in my Car”) venen a Mataró o rodalies per presentar els seus treballs.
Ja sabia, per exemple, que el 18 d’agost tenia cita obligada a Ribes de Freser on toquen “Els Pets”. Però atenció; per Santes ve Antònia Font (aquest és un dels grans, grans de Hordern Road), ve amb el Festival Cruïlla de Cultures “La Mala Rodríguez” o “Muchachito”, “La Kinky Beat” –aquests són meus-, el dia 28 (en principi) ve al Festival rebrot organitzat per Maulets “Piperrak”, i algun més que em dec deixar!.I si, com em deia l’Oriol Rodríguez, a sobre aquest any comencen una nova iniciativa pel dia 28 a la nit, el “No n’hi ha prou” que segurament serà un èxit. No en tinc cap mena de dubte!

I aquest és el post 101

Pensava que en portava més, però no... aquest és el post 101.

Un post que aprofitaré per recordar a la gent el que jo també m'he deixat perdre, però a mitges.

Un mar de flors (durant tot aquest cap de setmana a Vilassar de Mar) i les catifes (a Argentona, així com a altres poblacions catalanes).

Divendres vaig tenir la sort de poder anar a Vilassar de Mar, i no veure acabat, però si que gairebé enllestida la setena edició de la Mostra de Flor i Planta, més coneguda com a Mar de Flors. Us ho recomano per ansy posteriors, no fa mal passejar-se entre un munt de flors i plantes... de fet aquest any hauran estat prop de 12 mil les persones que ho hauran fet. Ah, i no perdeu la ocasió, ja que hi sou, d'entrar a una de les pastisseries del poble, enguany només les pastisseries Falgueres ho feien, i emportar-vos unes magnífiques "Flors de Vilassar".

I avui vinc d'un gran àpat... (déu ni dó aquests tiberis que ens marquem) a Argentona, a casa dels meus cosins Saleta. Dinar que repetim des de fa anys, per celebrar que el meu tiet va tornar a néixer. Cada any en som més, i la família apreta perquè hi torni acompanyat... El "millor" moment és quan et casarien amb mig Argentona i mig Mataró... Avui el tema estrella ha estat els trasllats. La meva germana, que en ve d'un, i el setembre en fa un altre, la meva cosina que en un mes també es mourà, els meus tiets que passaran a ser veïns de la meva iaia... i jo, que en un plaça no determinat de temps tinc pensat empendre una nova etapa de la meva vida. Però clar, el problema és que marxar de casa no és tant fàcil com voldríem... però buscant segurament es trobarà alguna cosa. De fet aquesta setmana també he fet una notícia d'ajudes per pagar el lloguer, unes ajudes de Prohabitatge Mataró concedides per la Generalitat.

En fi, que el retorn a Mataró el marca: la feina, els amics (sopars, cafès i aquestes coses que es fan quan fa dies i mesos que no veus a la gent), la família i un llit petit... un altre dels motius per marxar de casa i tornar a descansar en un llit on hem pugui girar i regirar!

Increïble

Torno a casa passades la una de la matinada. Avui hem tingut sopar de fira amb la gent de la tele, un petit premi després del treball realitzat durant el procés electoral d'aquests dies.

No em poso a dormir. A l'ordinador de casa tinc baixats es dos darrers capítols de Lost (Perdidos). Si, sóc d'aquells frickies internautes que segueixen la sèrie al mateix ritme que els Estats Units. En anglès subtitulada, gràcies a uns frickies, encara més grans, que no s'esperen ni un dia en donar als castellano parlants la possibilitat de poder disfrutar d'una de les millors sèries de la història. Em quedo sense paraules i em trec el barret, un cop més, per la increible feina feta per guionistes, tècncis, actors, etc.... Sort que hi ha dues temporades més! El problema serà quan acabi definitivament... què faré? què farem?

Us recomano també altres sèries, que crec que ja he comentat en anterioritat. Prison Break i Heroes, i us animo a descarregar-ho d'internet (més fàcil amb el torrent que no pas amb l'emule). Una altra que podeu provar de veure és Vanished, però us aviso que acaba al capítol 13, fins aquell capítol és espectaculatr. Li falla el darrer.

Gràcies, Gracias, Merci, Thanks, Dziękują

Ha tocat dir adéu, adéu a una família amb la que he compartit nou mesos. Amb lo bo i lo millor , però sobretot amb lo millor que ha succeït durant aquests mesos. Per això, i perquè tothom m’entengui aquest post serà “multilingüístic”.

Gracias gente, gente de todas las partes de la península por haberos hecho un hueco en mi corazon y en mis pensamientos. Gracias por todo lo que habeis dado para hacer de una estada de 9 meses, una estancia corta y llevadera. Gracias a la gente de todos los sitios de Hordern Road; Middlesex Hall, Powis Hall, Oxford House, casa de las asturianas 1 y 2, “Querubinos” house, etc, etc. etc. Mis lágrimas del viernes noche no eran fruto de una borrachera, ni nada parecido, eran lágrimas de saber que perdia el conctacto diario con grandes persones con las que he pasado grandes momentos!

També t’incloc a tu, últim reducte català a las residències. Sílvia, Maçanet i Mataró estan a tocar. Llàstima haver començat a tenir xerrades profundes en la darrera etapa de la nostra estada a Wolver. Gaudeix i viu la vida. tant jove.. qui tingués la teva edat! Merci, en serio, per tot!

Thank you, in special, Pablo, for your attention in all the things during these nine months. Thank you for all. You make easier our stay in Wolverhampton, and you help us in all situations. I expect to see you during this summer, because, and I talk in first person, but other persons think like me, that you have a friend and a house whenever you want in Mataró.

Vous remercier des amis français pour tout le momments pendant ces neuf mois. Vous remercier dans le spécial à Aurelien, Vincent, Cami, Constance, et vous tous. Vous êtes de bon ami, et je vous rappèlerai toujours. Merci... (sorry for my french, it’s a translation... you know that i don´t speack french) Thanks for Bob, not french guy, but from Luxemburg, one of the best players, in all the sports that you can imagine... ;-)

Thank you in special to Joana and Diana, the pretiests polish girls. Thank you Joana for be a good friend, and for understand me in all situations. Thank you Diana for all the nights in City Bar. And special for the last night. Girls, when you and to visit Barcelona, phone me or talk with me in Messenger. I will try to say it in polish... another free translate.. ;-)

“Dziękują w specjalny Joana i Diana, “prettiest” polskie dziewczyny. Dziękują Joana dla jest dobry przyjaciel, i dla rozumieją mnie w całych sytuacjach. Dziękują Diana dla całych wieczorów późnych w Miasto (miejski) Zakazywać (zagrodzenie; przeszkadzać). I specjalny dla wczoraj wieczorem. Dziewczyny, kiedy wy i wizyta (odwiedzać) Barcelona, telefonują mnie albo rozmowa z mną w Messenger”

Gràcies, en especial a la gent de Hordern Road, als de casa meva. La que ha estta la meva família més propera. Gràcies per ser com sou i per haver passat tants i tants i tants bons moments, malgrat les condicions climatològiques hagin impedit poder fer més activitats. Sempre em quedarà en el rècord totes les situacions que hem viscut. Us podeu imaginar que vam arribar a fer campionat de ping pong al menjador de casa? Inclòs es va plantejar fer un torneig de mini golf... jajajaja Boníssim. Concursos musicals, bases, pocker, partis de futbol... moltes coses que mai podré oblidar. Gràcies Andreu, Aleix, Eloi i Fèlix.... Gràcies, unes gràcies on hi esteu inclosos Charly i Gema, i Kiri, que malgrat arribar tard, veig que t´has instal·lat a la perfecció. Gràcies, doncs a la gent de Fawdry Street. Primer companys de Hordern Road, i després per motius d’espai, veïns però amb molts vincles, com la nit compartida a Glasgow...

Gràcies a una persona amb la que no se perquè ha succeït una gran amistat. I això què només hi va estar un semestre. No sé què hagués passat si arribem a compartir més mesos en un mateix poble... ara, ja no podré agafar “el de i 33”, i no vivim en la mateix ciutat (sí, sí, Mataró és una ciutat... capital de comarca!!!! recordo!!!!) però per això mateix, ara les cerveses o les xerrades banals que puguem tenir, no tenen excusa de no poder ser. Saps que no desapareixeré mai. Gràcies Núria.

Gràcias a todos, es que me pondria a poner nombres, pero me dejaria a mucha gente. Pero lo sabeis, a quien me refiero. Gracias Patri, Mikel, David, Jelen, Pampin (guardo tu guitarra!), Jon Ander, Charly “el basco”, Pitxon, Héctor (que bueno, un asturiano cantando "El meu avi" i "L'estaca"), Noe, Bea, Adry, Rafa, Alex, Quique, Fidel, Marcos, Edu, Carles, todos, y me estoy dejando a gente!... pero soys todos!

Gràcies, Gracias, Merci, Thanks, Dziękują

Ja sabeu perquè sóc de l'Espanyol...

Ja està, ja he despertat del somni. Ja sé que no som campions, i que l'any vinent tampoc ho podrem ser. A l'espera d'una invitació (que crec que ens mereixem) només em queda dir... gràcies. Gràcies per explicar el que jo mai he pogut explicar amb paraules. Perquè sóc de l'Espanyol? Dimecres ho vam explicar, perquè des del minut 0 sabia que aquell partit nosaltres ja l'havíem guanyat. No importava el marcador. Sabia que ho donaríem tot i així va ser.

Gràcies per tota la mescla de sentiments que vaig poder sentir durant més de dues hores...

La força d'un sentiment... per això sóc de l'Espanyol!

Directius; no ens decepcioneu. Sabeu que hi ha diners per gastar, gastem-los en mantenir el bloc. No cal portar cracks. Al final els que estimen més la samarreta són els de sempre. I, com que veig que cap mataroní ho ha dit encara... Marc, no et preocupis. Pensa amb la poca gent que amb la teva edat ha llençat un penal tan decisiu com el teu. A penes ens coneixem, però, només et desitjo un gran futur. T'ho mereixes! Això i més!

Forza Mágico Espanyol!!!!

(Ah, en breu un recull fotogràfic de la final!!!! i si... amb faldilla escosesa!!!....jejeje)

Camí del somni...

Tant de bò el camí acabi bé. Europa no ens deu una copa, Europa ens donarà la Copa!
Visca l'Espanyol i Visca Catalunya!
Demà Glasgow serà blanc i blau...

El meu viatge comença a les 5:40 del matí fent viatge amb tren Wolver-Glasgow.
Arribo a les 10:20 a Glasgow i en allà m'hi espera més de 25 spa's pericos....

No torno fins a les 07:50... espero que la nit no se'm faci llarga!