Varis

El segon semestre està a la cantonada. Dilluns comencem la recta final de la nostra aventura, malgrat que hi ha gent que ja ens ha abandonat, i malgrat hi hagi gent que encara ha de tornar!
De les meves darreres experiències a terres angleses aquí ve un petit resum:
-Ja tinc número de conte bancària! Ha costat lo seu, però amb el passaport a la mà ja no han pogut inventar-se excuses! Ara falta el segon pas, trobar una feina per poder posar diners a la conte...sinó...vaya tonteria!
-Ja tenim gavats els 3 spots publicitaris de la nostra campanya de la Premiere League (és el nostre treball de final de carrera, fer una campanya publicitària a nivell de tv, ràdio i premsa sobre la premiere league). Són, crec jo, tres bones idees, i déu ni do com han quedat filmades. Ara falta editar-les. Potser, si anem bé de temps, intentarem fer una sèrie de 3 spots més. Però això dependrà del temps. Els lemes són: està en el teu cor/ està en el teu cap/ està dins teu (Us ho imagineu¿?)
-Ahir vam anar a sopar al restaurant espanyol de Wolverhampton... déu ni dó el tiberi que vam menjar... Tremendo. Unes tapes de primer (el tamany no és el mateix que si anessis a Sevilla, però el gust... semblava la calle Betis allò!) i de segon alguns paella, altres peix, altres pollastre... jo entrecot al pebre.... (sense paraules). Va estar bé, 3 catalans a taula, un asturià, un anglès amb decendència gallega, un anglès, una polaca i una anglesa a taula.... cuinats per un sevillà, i servits per una asturiana...
-I finament comentar que estic a l'espera de les notes... que al fi i al cap són la raó per la qual estic aquí. Ja puc trobar feina, tenir conte, anar a sopar, sortir de festa, etc... però haig de treure'm el curs...
Ah, us deixo amb una fotografia molt simpàtica de dos amics japonesos, en Joske i en Yu...

Y me he acordado!

Yes,yes... el coneixeu dins o fora l'aigua. Felicitats! Tenir 26 anys ja significa que encamines ja la fase decisiva de la teva vida.... (jajajajaja) A que m'ha quedat sèrio! Un petó ben fort des de les Anglaterres. Avui a la tarda beure una Stella a la teva salut!

L'altre dia em van fer una pregunta al programa Impàvids de Mataró Ràdio. Quin er el meu grup preferit. Gran pregunta,eh! (Millor la de triar qui ser d'entre els estris de la cuina.... vaya tela!). Doncs al final vaig decidir-me pels Pets, hem viscut una vida paral·lela, he crescut amb ells...

Hi haurà gent que els podrà criticar, però ningú ens treurà els seus concerts, oi Pau?

Aquesta cançó és per tu!

Images and "ventanas"

Permeteu-me, si acompanyo, en certes ocasions, les fotos amb textos:

Alguna vez te pregunté que reacción tendrías. Nunca me lo preguntaste, y por lo contrario he sido el primero en saber lo que se sentía.
Dice Fito (si, si, el que no te gusta) que “Ahora si, parece que ya empiezo a entender, las cosas importantes aquí son las que están detrás de la piel”. Nunca mejor dicho, y más después de conocerte.
Morena, con ojos oscuros, parecida a una india nativa. Borde cuando quieres, y simpática sin quererlo. Guapa por naturaleza, y atractiva sin preocupaciones. Con ventanas en nuestras conversaciones, i jelous para nuestros principios, hemos tenido momentos, momentitos y momentazos. Siempre me acordare de mi cumpleaños.
Irme de aquí supondrá muchas cosas. Dejaré atrás a mucha gente, pero espero que tú seas una de las cosas que no pierda nunca.
Podría seguir hablando de ti, reírme de ti, reírme contigo, o simplemente de los otros…. Pero mejor hacerlo por el Messenger o con alguna pinta entre manos!14 de mayo?

PD: Ah! clar, és ella. La Patri o "morenaza" jeje una de les millors amistats fetes aquí Wolver.(sí,sí, els que hem teniu agregat al messenger és la que sempre surt a les meves fotos)

Tomorrow more!

Images

Al rebre alguna crítica constructiva que faltaven fotos en el meu blog he decidit anar posant una foto, cada dia, o cada dos, o cada tres....ja veurem! jejeje

Aquí va la primera. Aquests són els meus companys de casa. Era una de les primeres sortides de cap de setmana...

El de més al fons és l'Andreu, el de sota seu el Charly, el de la gorra l'Eloi, el del mig l'Aleix i el de darrera meu el Fèlix!

Primeres notícies de la "second season"

Ja ha començat la second season a Wolverhampton. Els més de 100 estudiants de la península i els milers d’estudiants d’arreu del món tornem a pendular (es diu així fer el pendó?o vol dir fer el pèndul? bé, de totes maneres, signifiqui el que signifiqui, pot ser acceptat en aquesta frase) per els carrers d’aquest municipi anglès, que destaca per la “amabilitat” de la gent que hi viu. Bé, pregunteu per l’amabilitat a la gent que ha pogut veure de primera mà com les gasten els wolverhamptonians…. Aix….
La primera setmana a Hordern Road 231 ha tingut la visita d’un altre mataroní. En Pere Rubí ha estat la primera visita de l’any 2007 a una casa que pateix canvis constants cada dia. Si habitualment som 6 (últimament acompanyats per la presència femenina de la nòvia del Charly, la Gemma de Mieres) ara mateix som quatre. Estem en dues setmanes que no tenim classe, cosa que he aprofitat per acabar d’ultimar dues coses vitals en aquesta terra si ets estudiant, i l’únic que fas és gastar. Un cop aconseguit el passaport, ja he fet el darrer pas per obrir un número de conte, i estic a l’espera de trobar una feineta que m’ajudi a recuperar-me (o ajudi a la meva família a recuperar) del desgast econòmic que suposa això de viure a UK.
Poca cosa més, agrair públicament a en Pere que m’acompanyés a casa durant aquesta setmana, que fes el viatge d’anada més amè, i esperant que hagi pogut veure, més o menys, com és la meva vida en aquí, i com és la gent d’aquí. I certificar que no m’equivoco quan parlo que les relacions entre les persones aquí són molt diferents que en altres llocs...
Merci Pere!
Aprofito per felicitar públicament, ahir ho vaig fer en privat per mòbil (espero que hagués arribat) a l’Àngel pel seu 27 aniversari.... que fort! Camí cap als 30, eh! I jo et segueixo des de prop! Pablito... en breu tu.... crec que recordo del dia... i això en mi és fort, eh! Petons pels dos!

La força d'un sentiment té recompensa

Aquest post és només per recordar i perquè quedi per la història que ahir en van ser tres, però haguessin pogut ser molts més.

Gràcies pel partit d’ahir i per demostrar dues coses:
-la força d’un sentiment (és molt més que futbol)
-i que Catalunya és més que un club

Per cert, no me’l vaig perdre....

Per cert, primera setmana a Wolver. Hi ha coses que no canvien. En el pròxim post en parlarem una mica més.

I nos vamos otra vez!!!!!!!!!!!! ...Wolveremos...

De nou, darrers moments, darreres sensacions…
Precisament marxo amb la sensació que no m’he acomiadat de moooooolta gent. Gent que em sap greu no haver-ho fet, gent que mira, ni fu ni fa, gent que m’he acomiadat i tant li deu ser, gent a la que gairebé no he tingut temps de conèixer i gairebé ha estat un adéu des d’un principi... però bé...be water my friend!
El que pot arribar a passar en tres setmanes!!! Doncs imagineu-vos en sis mesos, què és el que tardaré, qui fa o no fa, en tornar a posar els peus a aquesta ciutat, si em permet senyor alcalde… la meva ciutat! ;-)
Què aquest comiat blogosfèric serveix-hi per tothom. Què us recordaré, en més o menys estones, però us recordaré a tots! A tothom, que ja ho sap, però que bé...li repeteixo… què a quilòmetres de distància teniu un amic que sempre tindrà els minuts que facin falta i l’espai que faci falta per escoltar-vos, i sé que al revés també passarà.

Aquest cop no marxo sol.... ja veureu la companyia...

...Be water my friend... be water!!!!!!!!!!!!

Experiència radiofònica....

Immers en fer el resum de l'any de Carnet Esportiu emès per Televisió de Mataró el passat divendres dia 29, em truca en Kiku Rimblas per comentar-me si vull ser el convidat del programa de Mataró Ràdio "Impàvids". En Kiku és el responsable de la secció d'esports del programa i m'invita a assistir-hi com a ex-cap d'esports de Televisió de Mataró, per parlar de la meva vida en general i de la televisió i els mitjans de comunicació. M'avisa que la "jefa" del programa, la Lourdes, em fara un truc més tard o l'endemà per explicar-me com funcionarà....

Arriba un endemà on vam emetre un dels millors resums de l'any elaborats per nosaltres... podeu deixar la vostra opinió, perquè segur que en un moment o altra del cap de setmana l'heu vist per la televisió...

Hores abans em trucava la Lourdes per això... explicar-me que el dia 30(dissabte) havia d'estar a les 11:45 a la ràdio i que no em podia dir gaire cosa perquè era una mica secret....

Total, que divendres vaig sortir poquet, i dissabte em llebava aviat per poder anar amb els ulls oberts a l'entrevista.

En Kiku no hi era perquè tenia un partit benèfic amb el CE Mataró, i de fet crec que faltava bona part del grup que forma "Impàvids". Es tracta d'un magazin matinal conduit per l'Eduard, on s'hi tracten una varietat de temes. Juntament amb ell, hi havia la Lourdes i l'Anna, amb ells tres vaig estar dins del locutori durant tot el programa. Què malament que ho vaig passar els primers 20 minuts, on en prou feines podia respirar!!!!! A més el programa tenia públic, un públic especial, format per la família del tècnic, en Roger.

Un cop va començar l'entrevista tot va anar molt ràpid, i de fet ja he demanat una còpia per ecoltar les barbaritats que vaig poder dir... jeje De fet no té desperdici la part del qüestionari... la primera pregunta ja la vaig haver e deixar pel final!!!!

Va ser un bon matí de dissabte, vaig riure molt i vaig parlar de coses que m'agraden. I vaig veure com una altra gent (jove també) procurava pel seu "fill". El nostre va ser esportista i aquest els hi ha sortit "Impàvid". Que aquesta força els ajudi a superar obstacles i arribin on ells vulguin arribar!

Merci per la invitació!