Votaré en blanc!

Si. Ho tinc decidit. Votaré en blanc.
No, tranquils, no m’intenteu convèncer amb mails a favor del Si. Ni tampoc a favor del No.
No puc votar Sí a un estatut que ha ens han retallat. Ho sento molt, i no m’intenteu convèncer que no dic la veritat. No és el mateix que va sortir de Catalunya i el que vam dir Si els catalans. Resulta que els psoeistes se n’alegren d’haver-lo retallat. Cal recordar la mítica frase del senyor Guerra?
Tampoc és la paraula del president del govern. El senyor José Luis Rodríguez Zapatero, que va dir que aprovarien l’estatut que sortís del Parlament.
Tampoc puc votar a favor d’un text que per culpa d’aquest s’ha trencat el govern que tanta gent desitjava. D’esquerres i catalanista...
Tampoc puc votar No. I perquè? Doncs perquè també sé que el nou text ens aporta coses que no tenia l’antic estatut, tot i que torno a repetir que no tot el que esperàvem. Tampoc puc votar el que vota el Partit Popular. Crec que ERC s’ha equivocat, i si es negava a votar si, deixar-ho en blanc. Saber que ens interessa el tema, però que no podem votar ni Sí ni NO.
Que qui cregui en Déu, aquest l’agafi confessat, perquè em sembla que això tindrà tela....També m’agradaria que la participació no superés el 50 per cent, per veure com a la meitat dels catalans ens cansa aquest nivell de política... L’insult i la provocació han guanyat a la paraula, i això fa mal a una societat que fa molt pocs anys estava en un règim dictatorial.

Canvi de casa...sempre complicat!

Després de dies intensos, i on hem canviat la nostra primea residència, Colón 69, per una altra més allunyada del centre, Serra i Moret 9 i sus alrededores, em disposo a explicar-vos com ha anat tot.
Dijous vam fer la primera festa de final de temporada del programa Carnet Esportiu. Un programa d'esports que fem cada dilluns a les 22:30h a la TVMataró.
El vam fer com molts heu intuit a la Sala Clap de Mataró. Ha estat una de les setmanes més intenses... Tot i tenir l'experiència de la Nit de l'Esport, la festa de dijous potser ens tocava més d'aprop. El nostre nom estava en primer terme i no podíem fallar.
Va ser la culminació a un primer cicle, tot i que continuarà, de ben segur, a partir de l'octubre vinent.
Un cicle on hem format un equip humà professional digne de qualsevol televisió. La nostra joventut i les nostres ganes de fer, i fer, i quan ja estem, fer una mica més, ens han portat on estem ara. Sense embuts a l'hor de dir-ho. Sent un referent esportiu dins la ciutat, i el futur dirà on estarem. Fins ara els problemes que hem pogut tenir els hem solucionat.
Hem tingut els nostres més, i els nostres "menos", suposo que com a tot arreu. I potser és bo que hi siguin. No cal que tots siguem amics per treballar del mateix. Digo yo!
Me'n vaig amb la tranquilitat que a nivell professional la cosa no fallarà. Però me'n vaig amb el neguit de com anirà, si podrem començar, si hi haurà pressupost (cada cop és més complicat), si la gent estarà contenta...
A les prop de 150 persones que van venir a la festa del nostr eprograma només em queda agrair-lis que haguessin vingut. A l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, que també ho va fer, igual que Ivan Pera, regidor d'Esports.
I com deia aquell anunci de la coca-cola que e sva fer tant, i tant famós; para los que son premiados, pa los que no, pa los que se lo miran des de newi, pa los quese van pa wolver, pa los que critican los premios, para los que no lo hacen, para ti, para mi, para la que vetlla por l'hereu, para las que se enfadan por nominarlas como pubillas (y lo entiendo...), para todos los que lo hicieron posible, y para los que lo hicieron casi imposible, para la gente del clap, y un beso para su camarera, para la gente que quiera 150 camisetas del programa, para los que no pararon de beber cava, para los que el cava no les dejo ver, para nogueras, que sin él no seríamos nada, para el juanan y su discurso, por el enfado de Hamas Mataró porque el alcalde no los citó, apara bartolo, que bién que se lo merece, para la rodilla del esteban, que se desinflame un poquito... pa la valeriana que necesitava el kiko... pa las dos que necesitava l'ana, pal fashion victim de g of pando, por el produced by Oriol Debat i JR., por juan y su steady, grande juan, grande.... y pal ferran y su debú... que pa eso estamos, y que bién que salió! pa las cheerleaders, que hay una, un par, tres o cuatro que lo hacen bién y todo (jijijijij) pa la gente del clap; a joan i su paciencia, a pablito i su "produced and programated by 2", i a jordi por ser tan buen tio y dejarnos la sala.... cuela si digo otra vez parala maria, la camarera¿?.... no? vaya....pues pa dj tute y su sesion de luego, pa ver al pablito, que siempre es bueno, pa poder ir el dia siguiente con la camiseta por el clap, y para que después te digan que no le gustan las camisetas blancas, si tu llevas una puesta.... para la camarera del clap, para la compañia del viernes en el clap, ara que estemos todos el 22 de julio, para el cugat comas, que ayer nos valoró la fiesta, para el kiku rimblas, que se que también lo hizo, para orhi labiano, por todo lo que ya sabes, por david pedragosa, al que le tenemos que canviar el nombre del diploma, para el bartrés y su nueva estanteria, pa poner todos los premios, y para florin bonca... pel puto amo. perquè ningú podrà igualar el que ha fet ell. Perquè ell és el puto amo, i perquè potser l'any que ve haurem de canviar el nom i nomenar el premi "Florin Bonca"...qui sap.Un exemple ell i la Anka... per treure's el barret. Molta sort al Terrassa!
per tots i totes les que heu fet possible que els habitants per tres dies del serra i moret, 9 ens haguessim sentit com si estiguessim a casa, colon 69...