Ara que tenim ràdio, jo no la puc escoltar!

Mataró, com ja sabeu, disposa de ràdio municipal des del 11 de setembre passat. Una ràdio que ha començat amb una sabata i una espardenya, tot i que espero que amb la intenció de millorar el més aviat possible.
Una ràdio de la qual vaig viure els primers projectes, esportivament parlant. Sobretot, de la mà d’Oriol Debat vam intentar adequar-nos a les demandes del concurs. I suposo que pel fet d’estar acostumats a treballar amb una sabata i una espardenya, vam guanyar el concurs. Aquesta és la deducció ràpida. La següent, la més complicada, i la que segurament menys gent sap és que pocs aspirants podrien millorar el nostre grup de treball.
La meva sorpresa, i ja des de fora, és que ha estat més notícia la secció d’informatius i la manca de guanyador en el concurs del magazine matinal, que no pas el gran equip d’esports del qual disposa una ràdio novell, i l’arriscada programació esportiva, que millora la pensada inicialment per els convocants del concurs. Encara és hora que llegeixi alguna paraula de certs mitjans de comunicació de la ciutat referint-se a la programació esportiva de Mataró Ràdio.
Per nosaltres que no se’ns reconegui aquesta feina no és una novetat, portem masses anys sense que ningú ho faci...
Jo amb aquest post la vull reconèixer... i vull recordar que em fan venir tota l’enveja del món... estar davant d’un micròfon, sabent que ets, ni més ni menys, el referent esportiu de la ciutat!
Gent del Carnet Esportiu, els nous i els gats vells. Els que el sentiu i els que encara no sabeu ni qui som... bona feina i a seguir endavant, encara queden espais per recórrer, i ho farem junts!

Fotos (I)

Mi pastel de aniversario... (currada máxima!)

Charly sujetando pastel, Eloi mirando, Bea haciendo una foto,

Fidel bebiendose una Carling, etc....

Éstos son los culpables de que me pasara la tarde por Wolver, y son:

Marcos, (yo), Félix, Héctor y Rafa.... (grandes!!!!!!)

Pa que os voy a engañar... aquí hay mas creme de la creme...jiji

Des de la izquierda: Rafa, Aleix, David, Mikel, Andreu (desde primera fila), Héctor, Marcos el que levanta el brazo, Fidel el que saca media cara, y alguien mas que no se ve del todo...

Momento en el que me dan uno de los dos pasteles....

Aniversari

Dijous, 28 de setembre. Sortim uns quants de la casa a fer una volta per les rodalies de la Universitat. De fet, sortim a la discoteca de la universitat, del Students Union. Son les dotze, i m’apareixen amb una cervesa de molts litres…. Es el meu aniversari… Primera sorpreseta.
Arriba la nit, i no sé si pel somni, no recordo mai els somnis, o el perquè… però el que menys vull és celebrar el meu aniversari. Melangia. Suposo. Porto gairebé un mes fora de casa, i suposo que això es nota. Sorprenentment tinc connexió a la meva habitació, que és molt ample i espaiosa, però sense connexió a internet.... M’obra una finestra la Eli, i comencem a parlar, i/o explicar-nos les penes. Però resulta que em fa treure el primer somriure del dia. Abans de marxar de Mataró, em va dir que esperava que la distància ens unís un xic més. Diuen que a vegades va bé, i potser en aquest cas, això ha ajudat.
Segueix el dia. Deixo a alguns de la casa fent un examen d’anglès, un examen protocol·lari, però examen... (jo l’havia fet el dimecres). Em quedo amb el gran del grup, en Fèlix, d’Igualada, i com ja havíem planejat anem a buscar els asturians (cal remarcar que hi ha dos asturians i un càntabre). Són l’Héctor, en Marcos i en Rafa. I què fem? Doncs endinsar-nos en el carrer principal de Wolver. Primer un McDonald’s i després a arrasar les botigues. Bé... arrasar...no del tot. Almenys per mi. M’autoregalo una gorra dels New York Yankees i una samarreta amb el lema “Extreme”. Acabem fent unes pintes a un dels molts pubs que hi ha. Són les 17:30...imagineu-vos per arribar fins a les 19 hores encara en el mateix local. A les 20h començava la festa a casa... i jo volia dutxar-me, arreglar l’habitació.... doncs res de res. No puc. Fan mans i mànigues per evitar-ho i ho aconsegueixen. Són les 20:15 i entro per la porta de casa.... sorpresa... 30 persones habiten el nostre menjador, el menjador on normalment ens costa habitar-hi 6 persones....
La gent de la casa va estar tota la tarda currant-se la millor festa possible, i us ho juro que ho van aconseguir. Hi ha gent de vàries zones d’Espanya. Diuen, alguns mataronins amb els que he parlat pel msn, que potser deixaré de ser un votant d’ERC, però no estic gaire segur. El que està clar, és que aquí ja ens podem deixar de xorrades polítiques si volem viure bé...
La festa va ser lo millor de la nit. Espai petit, un munt de persones, i un bon rotllo increïble. Només us dic que la majoria va habitar la cuina, que és més petita que el menjador...
A tots els que us vau recordar del meu aniversari. Als que em van enviar missatges i he tingut la mala sort de no veure’n ni un, als que ni tant sols se’n va recordar que el dia 29 feia 26 anys... moltes gràcies!
I a tots els de la casa i tots els espanyols de Wolver... gràcies per fer-me gaudir de l’aniversari més complicat que he tingut mai!