En el meu món hi cap de tot, des de reflexions atontades basades en els meus sentiments, fins a experiències pròpies. Algú diu que explicar coses personals és una tonteria. Potser sí, però quan poden aportar coses a terceres persones, crec que pot ser interessant. Llegiu amb comoditat i no us enfadeu amb els meus pensaments... segur que no tinc raó! Aquest és el meu món...

19.5.06

Un món sense prejudicis...

Perquè sempre hi ha gent a l'altre costat. Perquè sempre hi ha gent que t'entén. I pel que és més complicat. Perquè sempre hi ha gent, que malgrat la distància, sempre t'ofereix un tros d'espatlla per arrepenjar-te, i una orella per explicar-li els teus maldecaps.
No et podràs queixar. Que en la distància és el segon post que t'emportes! -bé, et podràs queixar, que l'he tornat a escriure en català-
La distància pot fer intermitent les relacions d'amistat, però segurament les fa més fortes. Adriana, Àngel... i perquè no, Pau (malgrat estar a prop a vegades estem massa lluny)... que dures són les distàncies!

Un món de prejudicis...

Algú ha sentit mai parlar de l’amic “prejudicis”? És molt conegut. Tothom el coneix, però, ves per on, al final acaba sent tot al contrari del que la gent s’imagina. Heu tingut algun cop la oportunitat de tenir prejudicis sobre una persona? No negaré que jo n’he tingut molts, i tampoc negaré que molta gent m’ha fet callar la boca. Algun cop us han prejutjat? A mi molts cops.
Però... quan tenim prejudicis? Quan no coneixem una persona, oi? Quan no sabem com actua, no sabem com respon, no sabem com treballa... Però si coneixes la persona, si coneixes com respon i si coneixes com treballa, no creieu que és complicat tenir prejudicis?
Avui s’han intentat excusar amb una frase d’aquella “arximundialment” coneguda. “Hi ha hagut falta de comunicació”. “Falta de comunicació? Més aviat prejudicis”. I és trist que existeixin encara... Per sort, i me’n alegro moltíssim, no tothom té prejudicis. No tothom les gasta igual. No tothom utilitza terceres persones per criticar a les altres. Allà ell qui m’hagi prejutjat. Ell sabrà el perquè i sabrà les raons. Però anirà molt equivocat. No calen excuses. Em sobraran, i molt!

18.5.06

Felicitats companys culers

No seria de bon grat no felicitar a qui en el seu dia ho van fer. Però disculpeu-me que ho faci per aquest blog, hi ha molts culers en aquets món, i em deixaria bona part del meu sou.
Felicitats culers! Disfruteu... també su ho mereixeu...Ja eren masses anys...
Ara, el pròxim cop no tireu ni tants petards ni toqueu tants cops la botzina.. o almenys fins a una hora.. que n0hi ha que volíem dormir...
Ens veiem a la Supercopa!
Aquella que juguen els campions, perquè nosaltres també ho som!

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones