Adiccio

Adiccio. Sona malament, oi? No penseu malament, nois! Adiccio a internet, necessitat de fer-hi un cop d'ull sempre que tens el laptop (portatil en angles) o estas, com jo estic ara, a la biblioteca fent o intentant fer treballs.

Adiccio es quan tens necessitat a fer laguna cosa. L'altre dia ho deia. Durant el dia soc capas (no tinc c's trencades, so sorry) de mirar la pagina de l'As 10 cops, i qui diu l'AS, diu el Mundo Deportivo, Sport i Marca (pero per format m'agrada mes l'As), el meu blog una desena mes, el meu hotmail (quan ho indica el MSN) la pagina carnetesportiu.com els caps de setmana i el seu forum tambe cada dia. Aleshores t'endinses en el youtube, camines pels blogs (que interessant per deu amb aixo de les eleccions... magnifica tenda de campanya i magnific el mes petit de tots). I dius? que deu passar al mon... i entres al Mundo, al Pais, al Periodico, ABC, tots acaben sent valids. De fet, gracies a aixo, te'n enteres i acabes veient, per exemple, l'entrevista a Jose Maria Garcia, que va ser treta de la graella (dit fredament) per TVE.

A aixo li sumes que ara a casa podem mirar la tela per internet! De luxe, ahir perque ho feien massa tard, sino ja estavem mirant Prison Break per la Fox en directe des de EUA.... pero era massa tard. Pero canal 24 hores de Bola de Drac, hem pogut veure All Stars, futbol, de qualsevol lliga del mon... la tecnologia que ens maravella cada dia mes!

El que ocupa bona part de l'estona a internet, pero, es el Messenger. Aquell isntrument amb el qual s'ha creat un mon virtual paral.lel al real. El MSN serveix de molt, pero sobretot per mantenir contacte amb Catalunya, tot i que hi ha gent que mai em contesta (eh, Ynomed!...jijijiji) De fet es poden arribar a crear relacions d'amistat profundes. Es divertit, per exemple, fixar-te amb els nicks. Gent que simplement posa el seu nom. Pol, Carles, Xavi.... Gent que posa el nom curt. San, Uri, Eli.... Gent que posa trossos de cansons (recordo el meu problema amb les c's trencades) "Anuska... un dia sonyando en un suenyo sonye", la versio de combinar majuscules i minuscules al mateix temsp que poses un tros de canso "Andrew. - NoS aNeStEsIaMoS fUmAmOs De MeMoRiA cOnTrA lA etc,etc,etc", el mes increible de tots i que no puc posar aqui perque no sabria fer tots aquests simbols es el de la meva cosina Agnes, increible, impressionant. Una cosa exagerada. Combinacio de punts, simbols de dolar, xinos, o no se que coi. Intentare imitar-ho, es complicat, eh.... avia'm £4...-___.[[}]#~~~**/-- buffff a ella li surt millor!

Un dels que ma feia mes rabia, era el de la Nuria " Nuria ;-) ". Perque, si que m'agrada parlar amb ella, de fet darrerament es una cosa diaria, per MSN, Hotmail o SMS, pero utilitzava, i segueix utilitzant, un emoticono final, que es el de guinyar l'ullet. Jo no se si esteu molt acostumats a que us guinyin l'ullet... jo no ho estava! La veritat! Pero bueno, ara ja s'ha superat, i el tema de l'ullet ha passat a ser secundari. De fet, qui no permetria que un ull com aquest no t'anes fent "guinyos"? (l'he escrit com tres cops i cada cop que l'escric em sona menys com a paraula catalana.. pero vaja... total; sense accents, "ny's" castellanes, "c's" trencades, etc.....)

El meu es ...walking to Hampden Park (16th may) -It's my dream- Els que hi entengueu de futbol sabreu a que em refereix-ho. Els que m'ho heu preguntat tambe... Pas a pas. Step by step!

Per cert engegats els darrers tres mesos a terres angleses. Amb moltes ganes de tornar, pero amb ganes d'acabar el que he vingut a fer. I intentar fer-ho de la millor manera possible!

Sobre la Nit de l'Esport

Fa un parell de dies que volia contestar al blog de l'alcalde el seu escrit i el seu comentari en el meu blog. No se que passa, la tecnologia em va jugar una mala passada, que aquest comentari no es pot veure en el seu blog. Vist que no s'ha entes el meu anterior mail... que tambe parlava d'esport, avui vull tractar un altre dels temes esportius que han estat d'actualitat aquests dies.

Fa una setmana volia escriure sobre la Nit de l'Esport, i despres de tot el que s'ha escoltat, llegit i observat, vull dir la meva.

Aixo si, sense cap ganes de embrotar el nom de la que es, actualment, la festa mes important que viu la ciutat de Mataro. Per nombre d'assistents i per importancia dels guardons donats, i tambe, per les critiques rebudes a les formes de fer del Jurat.

En aquell Jurat, diu l'alcalde que hi ha estat molts anys. Jo tambe hi he estat molts anys. I durant aquest anys puc dir que puc tenir les meves opinions a favor, i les meves opinions en contra, pero al final, les decisions presses democraticament son les que valen, i les que s'han de respectar. Es una festa esportiva, on la politica s'ha de deixar de banda. Ja es fa molt escoltant el discurs del president del PME i regidor d'esports del moment, i encara mes escoltant el de l'alcalde al final (perdona Joan Antoni, pero saps que es cert, i mes en any d'eleccions, jeje). Per aixo, i com a primer punt, lamento moltissim les critiques rebudes per part d'un partit politic cap a un Jurat que va prendre una decissio democratica, tard o molt tard, pero democratica.

Aquest es el meu primer punt, que destaco des de la llunyania. El segon punt es com he vist els resultats. Repeteixo que enguany ha estat el primer any que no he format part del Jurat, despres de ser-hi en les darreres edicions. Primer de tot, felicitar als vencedors, que algun merit han fet per aconseguir-ho. En segon terme, lamentar la falta de protagonisme de l'hoquei. Saben que es el meu esport, que el porto a la sang, i que em dol veure com una sots campiona del mon no rep el seu reconeixement. O com les paraules que en el seu dia va dir l'alcalde ("Tenim un equip a la millor lliga del mon") queden sense valor al no ser proclamat el conjunt dirigit per Ivan Sanz; millor equip de la ciutat del 2006. Es nomes una opinio, que es pot compartir o no, i que no tinc cap ganes de posar-me amb el Jurat, perque tambe te les seves decisions correctes.

Felicitar a l'Ivan Sanz pel premi a millor entrenador. Espero que l'haguessiu aplaudit molt, hi ha rumors que el situen fora la proxima temporada. Pero nomes son rumors, o sigui, que a treballar per no perdre'l!

I felicitar a l'Oriol Debat. Aquesta felicitacio es tambe, al mateix temps, una nova critica. Perque en els mitjans de comunicacio no comenten res sobre el premi a la millor tasca periodistica envers l'esport local? Crec que no hi ha dubte que aquest premi havia d'anar cap a les persones, que ara mateix, viuen i es desviuen mes per l'esport local. Un nom propi o en nom del col.lectiu, merescudissim el guardo. Dona alegria veure com donen els reusltats esperats les persones amb les que confies.

Felicitar de nou a tots els que han fet possible la celebracio un any mes de la Festa de l'esport mataroni!

Capgrossades (I)

Això és un jugador de poker que va dient que li ha de donar els diners de la mà perquè ell és el campió. El clupier li diu que no, que ell potser és el millor jugador de la taula, però que ha de jugar per demostrar-ho. El jugador s'enfada i critica obertament al clupier... A sobre el Casino el mira de canviar a una altra taula on estigui més còmode, tot i que a ell el que li agradaria seria canviar-se de Casino...

Doncs que canvii de Casino!

No?