Europa ens deu una Copa

Perquè malgrat sempre diuen que "el futbol és injust", jo sempre he cregut que el futbol acaba sent just amb tothom... ens veiem a Glasgow!

Un balcó una bandera perica!

Catalunya en blanc i blau...

St. George (23rd April)

Feliç dia de Sant Jordi a tothom, i en especiala la gent que no l’ha pogut viure des de la terra, com ha estat el meu cas.

Tant sols una anècdota.

Estàs a Wolver, i et planteges regalar una rosa, que saps que no tindrà moltes hores de vida... Què fas? Un llibre? En anglès, home... sí, perquè ella en sap, l’entén i segurament tampoc li semblaria malament, però bé, sembla la decisió que s’ha de prendre. Entres a la botiga i mires i remires. No en tens ni idea, i de sobte apareix un llibret, petit, amb la paraula “Happiness” al seu davant i una foto d’una nena en blanc i negra ressaltant, tant sols amb la mirada, amb el gest de la seva cara i amb el moviment de la foto; una felicitat increïble.

Perquè l’únic que busco és la felicitat, i tant se’m en refot la resta de coses. Hem de ser conseqüents, oi? Eso es lo que intento.

Feliç retorn a casa!

PD:Per cert, que no faltin les roses per les noies de la casa. La meva germana, la meva mare i la meva iaia!!!! I aquest any en especial, per les noies de TVM, totes elles. Un petonàs ben fort!

El darrer viatge

Al final el càncer ha estat més fort, i ha pogut amb la vida d’en Bis.
Vaig tenir la sort de poder-lo veure dos dies abans de la seva dolorosa mort. I sé que estigui on estigui, ara mateix estarà amb més pau i tranquil•litat que no pas aquests darrers dies.
La seva mort, però, ha arribat un cop ja he tornat a Wolver. I quedo lluny, però molt a prop estan els meus sentiments cap a ell. Si Televisió de Mataró s’havia convertit amb la meva segona, per no dir primera casa, ell havia passat a ser el meu pare a nivell professional. Vaig entrar a la TVM i ell em va donar tota la llibertat del món a l’hora de plantejar-li situacions i projectes. Ell confiava en mi, i jo sempre he confiat en ell i en el que ell defensava.
Des de la meva entrada a la Televisió puc dir, i no m’equivocaré, que han estat els millors anys de la meva vida a nivell professional. Plantejar-se ara el futur sense ell és molt dur. Tots ho sabem. Ell era el tronc central de la nostra televisió. Ell era amb el que podies anar a fer un cigarro, i plantejar-li els dubtes que tinguessis, perquè sempre tenia una resposta.
Ens deixes un buit molt important Bis, però com ja he dit en algun altre lloc, ens deixes un somni a mig fer. No sé com ho has fet, però hi ha molta gent que segueix els teus ideals. Que creiem en el teu somni que un dia vas tenir. No dubtis que entre tots ho tirarem endavant.
Una forta abraçada a tota la gent de TVM, que deuen estar passant per un molt mal moment.
Gràcies Bis per rebre’m l’altre dia. Coincidències o no, he tingut temps a veure’t dos cops més quan el mes d’agost em deies que ja no ens veuríem més. Has estat un home fort, que ha lluitat per el que volia. Que almenys ens quedi això a nosaltres.
En pau descansis, jo personalment no et podré oblidar mai!

Felicitats Blog!

Avui fa deu anys que es va "inventar" el que avui coneixem com a blog....
Com a minim felicitar al "inventor"; Dave Winer.

Mes informacio a:
http://www.elpais.com

Avui

Foto de l'equip que va aconseguir l'ascens a la OKLliga, la temporada
passada, als estudis de TVMataró

Avui fa sol aquí Wolverhampton.
I avui és un dia feliç per molts mataronins que segueixen l’hoquei patins. Al final ha costat més del que al principi ens pensàvem, però s’ha aconseguit gràcies a l’empat que ahir va aconseguir el GrupClima Mataró davant de l’Igualada.
Avui som una mica menys estimats a Alcoi. Diuen que corre un maletí i que el resultat era pactat. Jo dormiré amb la consciència tranquil·la, perquè l’empat d’ahir es va aconseguir a la pista. I dormiré tranquil·la perquè hem demostrat ser millors que la resta d’equips que han baixat.
Avui és un dia per dir que seguim a la millor lliga del món, però també per dir que l’esport, a vegades, és injust.
Avui és el dia en el que la gent de l’handbol ha de fer net. Deixar enrera el que va succeir ahir i seguir mirant endavant. Una mala segona part va fer perdre el somni d’un ascens. La vostra temporada ha estat exemplar, llàstima de no poder-ho acabar com us haguéssiu merescut. Però l’equip és jove i el somni no pot acabar aquí.

PD: Felicitar a tots els que han fet possible aquest somni, i animar a tothom que seguiu animant i anant al pavelló com ahir. Deien que feia goig… Tant sols queda esperar que segueix-hi l’Ivan. Un dels principals artífex d’aquesta fita. No dic res dels jugadors perquè si segueix l’Ivan ells segurament també ho faran.